El dret a una bona administració: què és i com es vulnera?

La Síndica de Greuges de Sabadell, Eva Abellan, destaca en la secció La Síndica Respon de Ràdio Sabadell, que l’any 2021, el 33% de les queixes que van rebre a l’Oficina estaven relacionades amb la ineficàcia dels serveis públics. El dret a una bona administració es va proclamar l’any 2000, a la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, però, en canvi, és el greuge més recurrent entre tots els que investiga.

“El dret a la bona administració no té una llei específica, però és un conjunt de bones pràctiques que l’administració ha d’exercir perquè la ciutadania rebi un servei públic de qualitat”, explica la Síndica als micròfons de l’emissora local. Dues de les vulneracions més comunes que arriben a la bústia de queixes de la Síndica respecte a l’administració són la manca de resposta o silenci administratiu, i les irregularitats en la forma de comunicar-se amb la població.

Silenci administratiu

La ciutadania recorre a la Síndica quan l’administració no li respon les instàncies, les sol·licituds, les peticions o qualsevol altra comunicació. La Síndica apunta que cada procediment té un termini concret de resposta marcat per la norma, però en cas que no s’indiqui, s’entén que són tres mesos com a màxim. Si l’administració no respon en aquest període, és a dir, fa un silenci administratiu negatiu, es considera desestimada la petició, al·legació o comunicació que s’hagi fet. En comptades ocasions, la llei determina que el silenci és positiu i, per tant, s’accepta la comunicació automàticament.

“Però la figura del silenci no eximeix en cap cas l’administració de l’obligació de donar resposta”, recorda la Síndica. Sovint els serveis públics no generen cap contestació i no hi ha conseqüències lligades a l’incompliment.

La forma incorrecta

Un altre dels aspectes que la Síndica assenyala durant l’entrevista com a millorables per part de l’administració sabadellenca és la forma en què es fan les comunicacions. Exposa alguns exemples durant l’entrevista, com l’entrega en bústia (en comptes d’en mà) d’una notificació amb justificació de recepció. Una pràctica així pot modificar els terminis per presentar al·legacions o recursos, perquè els dies comencen a comptar a partir del moment en què es dona per notificada la comunicació.  

També destaca la necessitat d’utilitzar llenguatge entenedor i que no generi confusió, i un raonament de l’estimació o desestimació treballat, que respongui de forma personalitzada i no amb un text generalitzat. Segons la Síndica, la digitalització ha agilitzat molt els tràmits, però també ha generat certa indefensió i inseguretat amb comunicacions massives estandarditzades.