Avisos importants

El cribratge, la clau per eliminar l’hepatitis C com a problema de salut pública abans del 2030

  • Un 20% de les persones infectades per l’hepatitis C no ho saben
  • El Departament de Salut prioritza el diagnòstic precoç d’infeccions ocultes, tant en població general, a través de l’atenció primària, com en poblacions més vulnerables per una ràpida vinculació al tractament (test and treat)
  • El Departament de Salut, per desè any consecutiu, s’adhereix al Dia Mundial de les Hepatitis, aquest any organitzant la jornada “A 10 anys de l’objectiu de l’eliminació de l’hepatitis C… On som?”

Catalunya s’adhereix al Dia Mundial de les Hepatitis Víriques promogut per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) que es commemora cada 28 de juliol. Les hepatitis víriques continuen sent un dels principals problemes de salut pública; per això, l’OMS les prioritza dins dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, per eliminar-les com a problema de salut pública abans de 2030. Alineat amb aquest objectiu, el lema de l’OMS d’enguany és “Un futur sense hepatitis”.

Existeixen vacunes contra l’hepatitis A i B, l’hepatitis C no té vacuna però sí un tractament amb un 97% de curació

Segons dades de l’OMS, s’estima que al món hi ha 71 milions de persones amb infecció crònica pel virus de l’hepatitis C (VHC) (un 1% de la població), i que causa la mort a unes 399.000 persones cada any.

A Catalunya s’estima que al voltant de 65.000 persones (1,1% de la població catalana major de 19 anys) tenen anticossos positius de l’hepatitis C i, d’aquestes, gairebé la meitat, un 0,47%, presenta infecció activa (1). Destaca d’aquest estudi que un 20% de la població que està infectada ho desconeix. La taxa de mortalitat situa l’hepatitis C  entre els 15 primeres causes de mortalitat en la població catalana (2).

El Pla de prevenció i Control de l’Hepatitis C té com a principal objectiu disminuir la incidència d’aquesta infecció, i millorar l’atenció als afectats. Per aquest motiu un dels objectius claus del Pla és el diagnòstic precoç i la vinculació dels casos d’infecció al tractament, que és senzill, sense efectes secundaris i molt efectiu, amb taxes de curació properes al 97% a les 12 setmanes.

L’elevat percentatge de gent que desconeix la seva infecció fa que es prioritzin les actuacions de cerca activa de les infeccions ocultes. Catalunya ha desenvolupat estratègies innovadores per fer cribratge tant en població general (a través de l’Atenció Primària) com en poblacions clau que poden córrer un alt risc d’infecció i que, generalment, no estan tan vinculades al sistema sanitari. Aquestes poblacions clau són especialment vulnerables per les situacions de risc d’infecció en les que es troben o per l’elevada exposició a la malaltia, com poden ser les persones que s’injecten drogues (PQID), les persones immigrants procedents de països amb altes prevalences del VHC, les que tenen pràctiques sexuals de risc sense protecció, especialment els homes que tenen sexe amb altres homes (HSH), les persones coinfectades pel VIH-VHC i les persones internes en centres penitenciaris, entre d’altres.

A nivell general,  una mesura important pel cribratge ha estat l’aplicació del diagnòstic en un sol pas, també conegut com a test reflex (detecció d’anticossos i confirmació d’infecció en una sola mostra) el qual agilitza la detecció dels infectats i la derivació a tractament.

L’eliminació de l’hepatitis C en determinats àmbits és coneguda com a microeliminació. Un àmbit on l’eliminació és una realitat molt propera és la xarxa de presons catalanes, on s’aplica un programa de detecció sistemàtica de la malaltia i posterior tractament

Pel que fa a altres col·lectius vulnerables, a Catalunya s’estan duent a terme moltes actuacions per tal d’identificar i implementar les millors estratègies de microeliminació. L’estratègia bàsica es basa en identificar els obstacles que tenen aquestes persones per ser diagnosticades i tractades, i adaptar les pràctiques i circuits sanitaris per millorar-ne l’eficàcia.

Persones que s’injecten drogues

Aquestes persones tenen una bona adherència als serveis especialitzats de drogodependències (centres de tractament i serveis de reducció de danys), per tant, les accions de diagnòstic i tractament de l’hepatitis C tendeixen a fer-se en aquests mateixos centres, amb la coordinació i participació dels serveis d’hepatologia dels hospitals respectius.

Aquest col·lectiu és el que presenta les prevalences més altes: l’estudi bio-conductual fet al 2019 a la xarxa REDAN (pendent de publicar) ha mostrat que un 74% de les persones que s’injecten drogues presenten anticossos pel virus de l’hepatitis C, i que el 18,5% desconeixen el seu estat serològic (CEEISCAT-PCAVIHV). Així mateix, un altre estudi (HepCDetect II) també ha trobat altes prevalences de la malaltia entre aquest col·lectiu, amb un 79,8% de seroprevalença i un 69,9% amb infecció activa.

Un pas important cap a la microeliminació de l’hepatitis C és la publicació, i propera implementació, del “Protocol de diagnòstic i tractament del VHC per persones drogodependents” per poder testar, atendre i tractar de manera sistemàtica a les persones usuàries dels CAS (Centres d’Atenció i Seguiment a les Drogodependències) de tot Catalunya.

Persones immigrades de països d’alta prevalença

En aquest cas l’ús de mediadors culturals i la participació de la pròpia comunitat (associacions, líders comunitaris,..) és bàsica per poder realitzar accions educatives i de cribratge en els seus espais, amb l’objectiu de vinculant-los als serveis sanitaris, CAPs i serveis hospitalaris, pel accedir al tractament i vacunació.

Els resultats de les experiències que ja s’han dut a terme en aquest àmbit, demostren una bona acceptació i eficàcia en l’educació, el cribratge i la vinculació al tractament. La prevalença observada d’infecció virèmica supera el doble a la de la població general.

Homes que tenen sexe amb altres homes (HSH)

Els HSH, sobretot els que estan infectats pel VIH, tenen un risc molt alt d’infecció de l’hepatitis C. Per poder fer accions de prevenció i de diagnòstic precoç, és molt important  comptar amb la implicació de les pròpies organitzacions que podran actuar en els espais no aquest col·lectiu es troba (saunes, clubs de sexe, …). En el cas de coinfecció amb el VIH, aquestes persones tenen un accés al tractament més senzill, ja que pel VIH ja mantenen un contacte regular amb els serveis sanitaris.

Enguany, Salut ha volgut commemorar el Dia Mundial de les hepatitis amb una Jornada virtual amb l’objectiu d’explicar què s’ha aconseguit fins ara en el marc d’actuació del Pla de Prevenció i Control de l’Hepatitis C de Catalunya, quines són les principals línies estratègiques de treball i els reptes més importants de cara a assolir l’objectiu de l’OMS d’eliminar les hepatitis víriques d’aquí a 10 anys.

Cal recordar que el Govern català va crear l’any 2017 el Programa de prevenció, control i atenció al VIH, infeccions de transmissió sexual i les hepatitis víriques (PCAVIHV), un programa integrat a la Secretaria de Salut Pública del Departament de Salut i únic a l’Estat Espanyol per a planificar, impulsar, coordinar i avaluar les actuacions que es duen a terme a Catalunya per disminuir la incidència d’aquestes infeccions i millorar l’atenció a les persones afectades.

 

Si continues navegant per aquest lloc web, estaràs consentint l'us de cookies. Siusplau revisa la nostra politica de Cookies i prem "Accepto" si estàs d'acord - >> Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close