Avisos importants

El Covid-19 i la informació.

Som a l’era de la informació. La informació, veraç o no, influeix en gran manera en el pensament i en el criteri dels que la reben. Però la informació televisiva, a més, influeix de forma essencial en l’estat d’ànim i en la voluntat dels seus consumidors.

«El mitjà és el missatge». Aquesta frase defineix fidelment el paper dels mitjans en l’era de la informació. El seu autor, el canadenc Herbert Marshall McLuhan, professor de literatura anglesa, crítica literària i teoria de la comunicació, és reconegut com un dels fundadors dels estudis sobre els mitjans, i ha passat a la posteritat com un dels grans visionaris de la present i futura societat de la informació. McLuhan va encunyar, a inicis dels setanta, el terme «Aldea Global» per descriure la interconnexió humana a escala global generada pels mitjans de comunicació.

Anys abans, Joseph Goebbels, havia tergiversat i desfigurat tendenciosament la informació com ministre de Propaganda i Informació Popular del Tercer Reich. Havia mentit descarada i criminalment.

Aquesta paràgrafs previs tenen a veure amb la notícia que el govern de Pedro Sánchez ha regalat 15 milions d’euros a les televisions privades espanyoles. Malgrat no tractar-se de cap quantitat exagerada, és una autèntica vergonya. Una gran immoralitat. Mentre tracta de forma cruel els autònoms i petites empreses, el Gobierno, compra de forma barroera els favors d’uns determinats canals de televisió.

L’epidemiòleg Fernando Simón, que havia fet bones gestions en el cas del virus de l’Ébola, va dir en roda de premsa, el 31 de gener passat, referint-se al Coronavirus:

«Nosotros creemos que España no va a tener como mucho mas allá de algún caso diagnosticado, esperemos que no haya transmisión local, si la hay, será muy limitado y controlado».

Aquesta frase indica l’excés d’optimisme i la negació d’una greu epidèmia que està fent estralls a la nostra societat.

La mala gestió, el fet de negar l’opinió dels científics, d’abonar-se al xantatge dels interessos econòmics, de plegar-se als afanys d’uns nacionalistes espanyols embolicats amb la bandera i compromesos amb l’exèrcit, van convertir el tractament dels moments crucials i històrics per la nostra societat en un estrepitós fracàs. Un desastre.

Primer van voler centrifugar el problema i treure’s de sobre responsabilitats implicant altres comunitats. Com si fos una competició. Van dir: “El virus salta el cerco de la capital: Madrid ya sólo representa el 30% de los positivos“.

Després, per sortir d’un greu atzucac, el govern espanyol necessitava, una vegada més, els serveis dels mercenaris de la informació.

Les televisions privades espanyoles (Antena 3, Cuatro, Telecinco i La Sexta) han rebut 15 milions d’euros, segons justifiquen, com una donació per compensar la baixada de publicitat. Estarem d’acord en que no és cap quantitat exagerada, però coincidirem en que és una indecència.

Comptant que l’accionariat d’aquests mitjans està format en la seva majoria per potents grups com Berlusconi, Bertelsman, Planeta o Prisa, entendrem que aquesta donació, no és cap necessitat econòmica. No és cap necessitat peremptòria. Es pot dir ben alt i clar que és un pagament de favors. És una compra de tracte de favor.

Aquestes televisions exageraran fins límits infinits els encerts en el tractament de l’epidèmia i negaran o obviaran els errors i la mala gestió del Govern de Pedro Sánchez. De fet sempre ha estat així, però en els moments actuals encara més. Com va dir McLuhan, el mitjà és el missatge.

 

Jaume Barberà Canudas

 

Si continues navegant per aquest lloc web, estaràs consentint l'us de cookies. Siusplau revisa la nostra politica de Cookies i prem "Accepto" si estàs d'acord - >> Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close