Avisos importants

El cava, el procés i l’hoquei sobre patins

Aprofitant la Festa del Most, us convido a llegir un article que tracta de la relació que hi ha entre el món del cava, el procés i l’hoquei sobre patins. Encara que diferents i dispars, tenen un nexe que no es pot obviar.

A Sant Quirze celebrem, gràcies al GIHSQ, una entranyable i estimada Festa de record d’un passat vitivinícola, però hem de ser conscients de les dificultats que pateix el sector.

El Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación, senyor Luis Planas, preguntat per l’escanyament del preu del raïm no li ha faltat temps, ni ocasió, per arremetre, per enèsima vegada, contra el procés que vivim a Catalunya.

La seva resposta ha estat:

… existe un problema de organización del sector que “entre otras razones” se debe a su “politización”. “Porque el independentismo hasta se ha metido en el sector del cava. Es una cuestión que me preocupa”.

I ha quedat tant ample. No els importa mentir, ni tergiversar els esdeveniments i els fets. L’Imperi Espanyol per tal de mantenir els seus privilegis es capaç de tot.

El senyor Planas està, o estava, imputat greument per uns fets gairebé delictius a Doñana. Si no ho està, és perquè la Fiscalia afinadora deu haver retirat els càrrecs.

Tothom sap que les grans marques estan en mans estrangeres: Codorniu pertany a la nord-americana Carlyle i Freixenet a l’alemanya Henkell. L’Estat Espanyol va jugar un paper molt important per que això fos així. Aquestes empreses no tenen el mínim mirament, ni la mínima sensibilitat envers un tema tant important com l’agricultura catalana. Aquestes empreses van a la seva i escanyaran tant con puguin i se’ls permeti.

Per tant, ni el sobiranisme, ni l’independentisme, ni el procés que ens toca viure, té rés a veure amb l’escanyament del preu del raïm. Aquesta afirmació és prou coneguda. El que no és tant conegut és que el boicot al cava català va començar, a finals de 2004, precisament per uns fets relacionats amb el hoquei sobre patins.

La selecció catalana d’hoquei patins va guanyar, a Macao, el dia 23 d’octubre de 2004, el Campionat del Món de classe B. Aquest triomf, molt celebrat a Catalunya, va caure, a Madrid, com un puntada de peu a les parts més sensibles dels polítics espanyols.

El mes d’agost de l’any següent, el 2005, hi hauria campionat de classe A. El govern espanyol, s’asseguraria que Catalunya no hi podés participar. Els diaris de Madrid anunciaven:

«La victoria clasifica directamente a Cataluña para el próximo Campeonato del Mundo A, que tendrá lugar en San José (California, Estados Unidos) el próximo mes de agosto. De ser ratificada la selección catalana en la asamblea de la Federación Internacional de Patinaje dentro de un mes, allí podría encontrarse en principio con España, si bien desde el Consejo Superior de Deportes se ha asegurado que nunca habrá un partido oficial entre una selección española y una autonómica».

La Federación Española de Patinaje, per pressions del govern espanyol, va demanar a la Federació Internacional, l’expulsió de Catalunya. Després de tràmits lletjos i repulsius, Espanya va aconseguir el seu objectiu. Fins i tot, els diaris de Madrid deien:

«En sus argumentaciones, Dupont explicó que la FIRS había cometido “muchísimos errores y violaciones” de su propia normativa, y enumeró dos: el principio de la defensa y un error en la aplicación de los estatutos de la FIRS».

 

Ateses totes aquestes maquinacions contra els interessos esportius catalans, el polític català, Josep Lluís Carod Rovira, va fer la següent manifestació, pròpia i particular, ja que aleshores no estava dins del Govern:

«La maquinaria del Estado es aplastante y espero que ninguna institución catalana apoye la candidatura olímpica de Madrid 2012, añadió el presidente de ERC, quien, según pudo saber elmundo.es, estaba “muy indignado” por la decisión del comité ejecutivo de la FIRS de sacar del orden del día de su reunión en Fresno (Estados Unidos) el debate sobre la Federación Catalana de Patinaje».

La resposta de Madrid (Madrid concepte, Madrid idea) per boca d’Esperanza Aguirre va ser contundent: Boicot al cava catalàn”.

És a dir, un tema cent per cent esportiu, per enèsima vegada des de la capital, es va convertir en una excusa per atacar l’economia catalana.

Val la pena recordar-ho. Venen eleccions i convé saber a qui es pot votar i a qui no.

 

 

Jaume Barberà Canudas

Si continues navegant per aquest lloc web, estaràs consentint l'us de cookies. Siusplau revisa la nostra politica de Cookies i prem "Accepto" si estàs d'acord - >> Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close