Avisos importants

“DONANT LA NOTA” Programa de Ràdio Sant Quirze ,dedicat al piano i la música clàssica

Amigues i amics de la música, primer de tot, gràcies per la bona acollida als programes setmanals, que hem subtitulat com a Quarantena Musical amb Donant la Nota, pensats per ajudar a  passar una mica millor el temps de confinament per la pandèmia del coronavirus.

Avui encetem un  nou programa de ràdio dedicat al piano en la Música Clàssica.  En principi, escoltarem sobretot, obres per a piano sol, però, com potser a alguns oients els pogués resultar una mica insípid, també escoltarem alguna obra simfònica escrita per a piano i orquestra.

El programa d’avui és un treball col·lectiu dels Amics de la Música, amb idea i redacció de José Ourille, i correcció gramatical i locució de Rafael Güell, amb la inestimable ajuda del tècnic de Ràdio Sant Quirze, Carles Serqueda, que ha fet el teletreball de muntatge i posada en antena i a internet.

El primer tema que escoltarem  és el “Para Elisa” de Beethoven, una bagatel·la per a piano sol, una de les obres més conegudes de l’autor i que ens va molt bé per dir-vos, DONANT LA NOTA,  dues coses: Primer, la nota, LA MENOR  i després l’anècdota: Tot i que el tema és conegut com a “Para Elisa” en realitat era “Para Teresa”. Avui dia, això del títol, Para Elisa o Para Teresa,  tot i que s’ha investigat i escrit molt sobre el tema,  encara està per aclarir amb moltes teories al respecte en les que nosaltres no entrarem, ja que és un tema per erudits melòmans i l’única pretensió del nostre Donant la Nota  és senzillament de divulgació musical i entreteniment amb petites o grans anècdotes.

 

Escoltem “Para Elisa” un tema que sempre ens ha agradat, des de la primera vegada que l’escoltàrem, i que estem segurs de què també us va agradar i encara us complau molt, molt i molt!

https://www.youtube.com/watch?v=3cvmONlV5WU

(Duració 5:06 min.)

Bé, segur que una vegada més us ha agradat el Para Elisa o el Para Teresa, com vulgueu dir-li!

Ara, abans de passar a escoltar un altre tema, us volem explicar molt breument els orígens del piano.

El piano, primer anomenant com pianoforte, va ser un instrument inventat cap a l’any 1690 per l’italià Bartolomeo Cristofori. Entre els seus antecessors es troben instruments de teclat com el monocordi, el clavicordi, el clavecí i el clavicèmbal.

El nom de piano deriva del nom original en italià de l’instrument pianoforte (piano: “suau” i forte: “fort”). Va ser anomenat així pel seu primer constructor, Cristofori, que deixà escrit: clavicèmbal col piano e forte (literalment: clavecí amb sons fluixos i forts). Això es refereix a la capacitat del piano per a produir sons amb diferents intensitats, depenent del pes que es projecta a les tecles, capacitat que no tenia el clavecí i altres instruments de teclats anteriors al piano.

Les primeres composicions específiques per a aquest instrument sorgiren al voltant de l’any 1732, i entre elles destaquen les 12 sonates de Lodovico Giustini titulades Sonate da cimbalo di piano e forte detto volgarmente di martelletti.

El pianoforte original va evolucionar lentament, primer amb la incorporació de pedals, després amb l’ampliació de l’extensió del teclat, passant de quatre octaves a vuit octaves i la fabricació de pianos verticals. Finalment, com tots sabeu, en diferents instruments va sorgir una versió electrònica i va aparèixer el piano elèctric a meitat del segle XX.

Des de la primera composició per a piano el 1732,  molts han estat els compositors que han realitzat obres per a piano i en molts casos aquests mateixos compositors han estat grans pianistes, amb figures com Wolfgang Amadeus Mozart, Ludwig van Beethoven, Frédéric Chopin i Franz Liszt. De tots ells escoltarem algun tema al llarg d’aquest  programa.

 

Després d’aquesta breu introducció als orígens del piano, escoltarem un tema molt especial, es tracta del “Clave ben temperado” de Bach, que no va ser escrit per a piano, ja que en temps de Bach encara no existia el pianoforte, però com ja sabeu, moltes obres anteriors de música clàssica es van transcriure per ser interpretades a aquest instrument.  Aquí teniu a Bach interpretat pel jove pianista xinès Lang Lang, probablement un dels pianistes més coneguts i famosos de l’actualitat.

https://www.youtube.com/watch?v=gVah1cr3pU0

(Duració 2:49 min.)

Sobre Bach, aquí només us direm que la seva fecunda obra és considerada com el cim de la música barroca i DONANT LA NOTA  us diem que la família dels Bach ha sigut també la més fecunda i prolífica de la història musical, amb més de 120 músics i entre ells més de 35 compositors de categoria reconeguda. Tan sols Johann Sebastian Bach va tenir més de 10 fills. La seva influència va ser i és encara enorme en tot el món. Per exemple, Lang Lang ha reconegut sempre que, de petit, la música de Bach el va seduir totalment. En el vídeo que hem seleccionat i que a la ràdio, evidentment,  no podeu veure, en el concert de Lang Lang surten molts nens i entre ells, el que se suposa que va ser ell mateix quan era petit i va escoltar per primera vegada a Bach.

Ara escoltarem el 3r tema que hem seleccionat,  un nocturn de Chopin, probablement el primer compositor que ve a tothom al cap, quan es parla de piano i música clàssica romàntica.

Us donem ara unes breus notes biogràfiques: Frederic-François Chopin va néixer a Polònia el 1810, va anar a París a vint anys i no va tornar mai més a Polònia, almenys viu. Va relacionar-se amb la flor i nata de l’ambient romàntic  i intel·lectual de París de l’època i  va tenir una relació amorosa molt tempestuosa amb l’escriptora George Sand, pseudònim de la baronessa francesa Dudevant. Va morir a París el 1849, molt jove, només tenia trenta-nou anys.

Encara que va ser sepultat al cementeri Père-Lachaise de París, un dels cementiris més famosos del món, on hi ha enterrades nombroses persones cèlebres,  DONANT LA NOTA  us comentem que el seu cor està enterrat en un pilar de l’església de la Santa Creu a Varsòvia. Ja veieu que això és el súmmum del romanticisme: Desengany amorós, tuberculosi, morir jove i, finalment, extret el cor del seu cos, l’òrgan romàntic per excel·lència, enterrat a Polònia.

Chopin és considerat com al millor compositor polonès de la història i un dels millors compositors de piano, instrument per al qual va compondre quasi exclusivament.

Escoltem el Nocturn opus 9 número 2 de Chopin.

https://www.youtube.com/watch?v=9E6b3swbnWg

(Duració 4.30 min.)

Segur que aquest nocturn de Chopin, us ha tornat per uns breus moments, una mica romàntics i somiadors!

Hem seleccionat per la reproducció a la ràdio, un vídeo molt especial del que volem explicar també tres coses. En primer lloc, és un dels vídeos més vistos a YouTube: 143 milions de visualitzacions.  Segon, el vídeo té una imatge fixa del quadre de Van Gogh titulat “Nit estrellada” amb uns colors blaus intensos i els típics traços del seu autor, que segur que heu vist reproduït moltes vegades. Bé, aquest quadre de Van Gogh està posat expressament per afavorir més els sentiments romàntics del nocturn de Chopin. En aquest enllaç de YouTube, si cliqueu on diu MOSTRAR MÉS, hi ha unes línies escrites en anglès, això sí, que ens  expliquen que segons experiments del Departament de Psicologia de la Universitat de Berkeley, hi ha una relació molt estreta entre les tonalitats musicals en TO MENOR o EN TO MAJOR amb els colors i les emocions que ens transmet la música, segons la tonalitat predominant.  DONANT LA NOTA, del nocturn opus 9 número 2, que és EN MI BEMOLL MAJOR, i que en notació internacional seria E-FLAT MAJOR,  aquesta tonalitat major està relacionada amb colors blaus foscos com els que es veuen en el quadre  “Nit estrellada” de Van Gogh, que transmeten unes sensacions molt fortes.  I tercer, per acabar amb aquest vídeo, l’intèrpret és un jove pianista eslovè, que es diu,  Vadim Chaimovich, que creiem que no us sonarà massa, però que ens complau dir que aquest va ser un nen prodigi i va fer el seu primer concert simfònic amb tota una orquestra russa, a set anys d’edat. No està malament, oi?  Crec que en la segona entrega d’aquest programa dedicat al piano, us parlarem una mica més del pianista Vadim Chaimovich.

Escoltarem ara el 4t tema que hem seleccionat, el “Rondo Alla Turca”,  tercer moviment final,  de la Sonata Número 11,  Marxa Turca de Mozart, que segur que l’heu escoltat moltes vegades.

 

https://www.youtube.com/watch?v=A_THdzBnHy0

(Duració 3:33 min.)

Bé, probablement quan l’heu escoltat no haureu pogut evitar seguir el ritme amb les  mans, veritat?  Es tracta de la sonata més famosa de Mozart, sobretot per aquest fantàstic tercer moviment final,  “allegrettto” que es titula Rondo Alla Turca.

Ja hem dit en anteriors programes moltes coses sobre la vida de Mozart i encara us  podríem dir moltes més, del nen prodigi més prodigi de tots els temps i el músic gairebé més prolífic de totes les èpoques, i això que va morir molt jove, tan sols a trenta-cinc anys. Si haguera viscut més anys, segur que hauria compost més obres que Bach!

Avui,  en aquest Donant la Nota, us direm quelcom de Viena, dels turcs i dels croissants… Sí, sí, dels croissants i fins i tot del cafè, que ens van deixar els turcs després del setge de Viena de 1683, que gràcies al Déu nostre, no els dels turcs,  es va salvar de miracle de caure en mans de l’imperi otomà. Diuen els historiadors que això hauria canviat tota la història cristiana d’Europa.

Per commemorar aquesta victòria sobre els otomans, els pastissers vienesos van inventar aquesta pasta en forma de lluna “creixent”, en francès croissant, que és el seu nom més comú, tot i que en molts llocs també li diuen “mitja lluna” que és el símbol de l’Islam. A més i més, anava molt bé aquesta nova pasta amb el cafè que es va posar de moda des de les hores entre les classes més afavorides de Viena.

També es va estendre per a tota Europa un gran interès per tot el que es referia a l’orient mitjà:  Història, costums, antiguitats, catifes, teixits, música, etc. El 1783, cent anys després del setge de Viena, Mozart va compondre aquest Rondo Alla Turca i, fins i tot, la seva famosa òpera amb ambient turc,  El Rapte del Serrall.

Per acabar, fem constar que la interpretació d’aquest Rondo Alla Turca, en el vídeo que hem seleccionat, és a càrrec d’una pianista, Marnie Laird, que va ser també una nena prodigi, i va tocar per primera vegada aquest tema quan tenia set anys.

A continuació escoltarem el cinquè i últim tema seleccionat pel programa d’avui.  Hem pensat acabar el programa, en lloc de temes per a piano sol, fer-ho amb una obra simfònica considerada com la més bella composició escrita per a piano i orquestra.

Ens referim al Concert per a piano número 2 de Rachmaninov, escrit en la tonalitat de DO MENOR. D’entre la gran quantitat de vídeos hem escollit el de la pianista Helene Grimaud, tocant  l’adagio sostenuto del concert, amb la Melbourne Symphony Orchestra dirigida pel gran Claudio Abbado, en el Festival de Lucerna de l’any 2008. Esperem que us agradi aquest adagio i us animem a veure i escoltar les altres dues parts del concert i  moltes més versions d’aquesta fantàstica composició de Rachmaninov, que teniu al vostre abast en el YouTube.

https://www.youtube.com/watch?v=znlUBaLH2zY

(Duració 11:43 min.)

Esperem que us hagi agradat aquest comiat musical i tan sols ens queda per dir-vos unes breus notes biogràfiques sobre Rachmaninov.  Nascut a Rússia l’any 1873, va emigrar després de la revolució russa als Estats Units, on va fer sobretot de pianista més que de compositor i on va morir l’any 1943 als seixanta-nou anys. Tenia una facilitat tècnica i rítmica llegendària i, DONANT LA NOTA, us comentem que era esquerrà, tenia unes mans molt grans, amb sintonia amb la seva alçada de dos metres, i amb una mà podia abastar unes dotze tecles.

Tot i que al principi la seva obra com compositor va ser menyspreada, avui en dia és considerat com un dels pianistes més influents del segle XX.

Fins aquí, la primera part del programa dedicat al PIANO I LA MÚSICA CLÀSSICA. Si us ha agradat, estem segurs que la setmana vinent gaudireu molt, també, de la selecció pianística que us hem preparat.

 

Moltes gràcies per la vostra atenció i BONA MÚSICA PER TOTHOM!

                                                           ………………….

 

DONANT LA NOTA: Emissió a RÀDIO SANT QUIRZE, 90.9 FM, els dijous de 6 a 7 de la tarda en primera emissió. Repeticions els dissabtes i dilluns, a les 19 hores.  Ràdio a la carta, les 24 hores, en el web: radiosantquirze.cat

Si continues navegant per aquest lloc web, estaràs consentint l'us de cookies. Siusplau revisa la nostra politica de Cookies i prem "Accepto" si estàs d'acord - >> Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close