Avisos importants

Diuen, diuen, diuen…

Diuen que quan tenia divuit anys va matar al seu germà. Sembla ser que de forma involuntària, però el resultat va ser de mort. Diuen que era un dijous sant, ja fa molts anys. Es veu que jugant amb una pistola, aquesta es va disparar i la bala va travessar el cap del jove. Diuen que la mort va ser instantània.

Diuen que el dia anterior, amb el seu pare al davant, van fer pràctiques de tir al jardí. Tot fent broma van disparar a una farola i el pare es va enfadar. Va tancar el revòlver a un calaix i es va guardar la clau. L’endemà, els joves volien tornar-hi i li van insistir tant a la mare que, per treure-se’ls de sobre, els va obrir el calaix. Diuen que, creient que estava descarregat, va apuntar al cap del seu germà. La bala li va entrar pel nas i li va arribar al cervell.

Diuen que totes les autoritats, polítiques, militars, eclesiàstiques i judicials, van callar i ho van amagar.

Diuen que la seva dona l’havia enganxat diverses vegades fent-li el salt. Diuen que era un fidel seguidor d’aquella tendre i popular màxima anglesa que diu: “ass see, ass want”, que traduït al castellà seria, més o menys, “culo veo, culo quiero”. Diuen que no feia escarafalls a cap digne representant del sexe femení. Diuen que l’havia enxampat al llit amb una famosa actriu. Diuen que l’havia sorprès amb una popular cantant. Diuen que l’havia vist amb una coneguda presentadora. Diuen que tothom ho sabia, però que tothom callava. Diuen que sortia de farra, sol o amb amics, i que era un afamat conqueridor sexual.

Diuen que té fills il·legítims, que en l’argot de la seva categoria se’n diuen bastards. Diuen que ha tingut diverses peticions de paternitat. Diuen que no s’ha pogut demostrar rés, però que hi ha evidències suficients de que és el pare biològic dels denunciants. Diuen que un famós comissari té les probes d’ADN que ho demostrarien.

Diuen que va organitzar un cop d’estat. Diuen que al seu país, les coses no anaven massa bé. Sembla ser que el partit que estava al govern es descomponia. Diuen que un president de govern va anar massa lluny amb allò de la democràcia i se li va escapar de les mans. Diuen que els de sempre, els amos del “cortijo”, el van obligar a fer un cop de timó. Diuen que amb dos generals va organitzar una martingala, però un “xusquero” ho va esguerrar tot. Diuen que va trair als seus “socis d’aventura” per sortir reforçat d’aquell sarau.

Diuen que cobrava un percentatge per cada bidó de petroli que entrava al seu país. Diuen que quan va començar no en tenia ni cinc i que ara té una immensa fortuna.

Diuen que va anar de cacera a un país de l’estranger, lluny, molt lluny. Diuen que va caure i es va trencar un maluc. Fins i tot, diuen que va demanar perdó. Diuen que hi anava amb la seva darrera conquesta-amiga-confident-amant. Una senyora de bon veure que semblava la seva neboda. Diuen que estava molt enamorat. Diuen que aquella “walkíria” li feia perdre el cap.

Diuen que van trobar un compte corrent amagat amb molts, però que molts calers. Diuen que pertanyen a una comissió per haver intervingut en una operació molt important. Diuen que més de la meitat d’aquella quantitat la va regalar a la seva companya de carícies i de catre.

Diuen que els tribunals del seu país van enviar una euro ordre per la detenció d’un malvat, pervers i perillós raper. Diuen que el seu delicte va ser dir cantant, precisament, les coses que diuen que diuen.

Diuen, diuen, diuen…

Però es clar, és que se’n diuen tantes de coses.

 

 

Jaume Barberà Canudas

Si continues navegant per aquest lloc web, estaràs consentint l'us de cookies. Siusplau revisa la nostra politica de Cookies i prem "Accepto" si estàs d'acord - >> Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close