elsot.cat Les notícies digitals de Sant Quirze
Xavier Domènech Sal Exdirector adjunt de Regió7
Els bons propòsits de lluitar contra l’escalfament global o, si més no, reduir la part de responsabilitat atribuïble a l’activitat humana, estan sent poc efectius. No hi ha setmana que no es divulguin indicadors inquietants. L’atmosfera s’escalfa, el mar s’escalfa, i la reducció del casquet de gel del Pol Nord obre interessants dreceres per al pas dels grans vaixells mercants.
Donald Trump, que la setmana que ve serà president de dret però ja avança resolucions, vol comprar l’illa de Groenlàndia per tenir dos peus en l’enclavament àrtic. Els Estats Units ja posseeix Alaska, i amb Groenlàndia, i amb el Canadà sota control, dominaria la meitat del cercle. L’altra meitat continuaria en mans de Rússia, que s’ha afanyat a recordar-ne l’interès estratègic. L’oceà més fred pot ser un dels camps de batalla de la nova guerra freda.
Per a Trump el desglaç de l’Àrtic és una oportunitat econòmica i geoestratègica, per als científics és una senyal d’alarma sobre el canvi climàtic que convé no menystenir. El desglaç del casquet polar àrtic no farà pujar el nivell del mar, de la mateixa manera que quan es fonen els glaçons no es desborda la copa de gintònic. Però hi ha altres amenaces.
Groenlàndia és una illa, terra ferma coberta de gel en un 80%, amb gruixos de fins a tres quilòmetres. El seu desglaç sí que fa pujar el nivell del mar, ja que és com afegir més glaçons a la copa. D’altra banda, el desglaç de l’Àrtic amenaça de canviar els grans corrents marins que temperen els oceans, i Europa podria quedar-se sense el benèfic corrent del Golf que suavitza la temperatura de les costes a l’hivern. Però la gran inundació, si arriba, serà de la ma de l’Antàrtida. Allà si que hi ha glaçons per desbordar totes les copes de la festa. Arribarà? Si insistim, podem contribuir-hi.
Són coses molt importants, perquè ens hi va el model de vida de moltíssima gent. Però quan l’ase no vol beure, ja pots xiular. El vent ressec del desert de Mohave ha convertit Los Angeles en un infern de foc, mort i destrucció, però quan els científics han començat a assenyalar la part de culpa del canvi climàtic, el trumpisme s’ha afanyat a obrir una guerra de retrets amb les autoritats de Califòrnia. Una maniobra per canviar el focus i allunyar-lo de la zona que els resulta incòmode. No fos cas que es qüestionés la política d’incrementar l’extracció de petroli.
De totes maneres, canvis climàtics n’hi ha hagut uns quants en la història de la Humanitat. Un d’espectacular va convertir el Sàhara, que era més o menys verd, en l’actual desert. La gent en va marxar i una part es va instal·lar a les vores del riu Nil. Així va néixer l’Antic Egipte. Sense aquell canvi climàtic potser no haurien existit ni els faraons, ni les piràmides, ni el bust de Nefertiti. Els humans ens hem adaptat a tota mena de circumstàncies, potser més que qualsevol espècie, però això no serveix de consol a les famílies californianes que han vist cremar casa seva, o a la gent de Paiporta.
