Avisos importants

Cent anys de la vaga de La Canadenca

Ara fa cent anys, Catalunya en general, i Barcelona en particular, estaven sotmeses als efectes d’una important i seriosa vaga: la coneguda com «la vaga de La Canadenca». El conflicte que es va organitzar era colossal. El control s’havia escapat de la mà de tothom: empresaris, treballadors i classe política. La vaga, que havia començat el dia 5 de febrer de 1919 a l’empresa Riegos y Fuerzas del Ebro, filial de la Barcelona Traction, Light and Power, s’havia escampat arreu com la pólvora.

El president del Consejo de Ministros de Madrid, Álvaro de Figueroa, Conde de Romanones, en un intent de negociació va canviar el Governador Civil de Barcelona i el Cap de la Policia, però el Capità General, Milans del Bosch, va imposar la seva opinió i va declarar l’estat de guerra. Els ànims es van encendre encara més. També es mantenia la censura de la premsa. La mobilització no s’aturava. La hostilitat havia arribat a nivells impensables. Un sarau era de mil dimonis.

Eren temps molt convulsos a Catalunya. Es vivia l’anomenada època de les pistoles o, directament, el pistolerisme. La Patronal havia contractat pistolers per tal de fer la feina bruta. S’assenyalava Juan Miró Trepat, constructor de la Torre de l’Aigua, com un dels empresaris responsables. Els sindicats no es feien enrere. Hi va haver diversos atemptats i homicidis. El febrer de 1920 van assassinar l’empresari Théodore Jenny, el novembre de 1920 va ser assassinat Francesc Layret, advocat defensor de la causa obrera, que havia estat diputat al Congrés de Diputats per la circumscripció de Sabadell.

Tornant a la vaga, els dies passaven sense trobar cap solució. A Madrid temien que la vaga es propagués a la resta de l’Estat. Al nou governador, Carles Emili Montañés, li va costar convèncer Fraser Lawton, gerent de la Barcelona Traction, perquè s’assegués a negociar amb el comitè de vaga. Hi van haver diferents contactes i reunions que van finalitzar amb un gran míting, el dia 19 de març, a la plaça de toros de Les Arenes amb l’assistència de milers i milers de treballadors. Després de la intervenció de Salvador Seguí, sindicalista conegut com el Noi del sucre, es va decidir posar fi a la vaga. Salvador Seguí va ser, també, assassinat l’any 1923.

El dia 3 d’abril, el Conde de Romanones signava el decret de les vuit hores, però incapaç de justificar, amb bons arguments, la transcendència del que havia firmat, per convèncer les forces vives del país, va dimitir al cap de dues setmanes. El polític  madrileny, que havia passat amb un perfil més aviat negociador, va ser substituït per Antonio Maura, de perfil molt més dur, que va mantenir l’estat de guerra uns mesos més i va protagonitzar una política repressiva.

És evident, doncs, que la jornada laboral de vuit hores diàries que hem gaudit i gaudim des de fa cent anys, va ser acceptada com una conseqüència directa de la vaga de La Canadenca.

Aquella vaga, tal vegada, hauria pogut tenir un altre rumb si un submarí alemany no ho hagués impedit quatre anys enrere. El maig de 1915, en plena Primera Guerra Mundial, un submarí alemany va enfonsar el transatlàntic Lusitania davant les costes d’Irlanda. Hi va haver 1195 víctimes mortals, una d’elles era Frederick Stark Pearson, enginyer nord-americà fundador de la Barcelona Traction, Light and Power. El tarannà del senyor Pearson, molt obert de mires, hauria influït positivament, sens dubte, fent disminuir els efectes d’aquella vaga. Per conèixer la seva personalitat és recomanable veure el reportatge televisiu «La gran aventura de La Canadenca» que es pot trobar a TV3 a la carta, en un programa de la sèrie Sense Ficció.

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/sense-ficcio/la-gran-aventura-de-la-canadenca/video/4368090/

El senyor Frederick Stark Pearson va fundar, l’any 1911, la Barcelona Traction, Light and Power amb l’objectiu d’electrificar Barcelona i el Vallès, però va aconseguir electrificar tot Catalunya. Va construir les centrals elèctriques de Camarasa, Sant Antoni, Terradets o Serós. El projecte era de tal envergadura que els bancs locals, gestionats per dirigents amb polítiques econòmiques de vol gallinaci, van negar-li el finançament. El senyor Pearson va haver d’accedir al crèdit internacional, per aquest motiu, la signatura de fundació de la companyia es va fer a Toronto, d’aquí el nom de La Canadenca, però l’empresa era barcelonina cent per cent.

Un altre dels projectes de Frederick Stark Pearson van ser els Ferrocarrils de Catalunya. Si a Sant Quirze del Vallès tenim una estació de tren és gràcies a la iniciativa d’aquell ciutadà nord-americà. La seva idea era fer-lo arribar fins a França. L’amplada europea de la via permetia la connexió amb Europa.

 

 

Jaume Barberà Canudas

Si continues navegant per aquest lloc web, estaràs consentint l'us de cookies. Siusplau revisa la nostra politica de Cookies i prem "Accepto" si estàs d'acord - >> Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close