Avisos importants

Cap a la sobirania alimentària i la transició ecològica al Vallès Occidental

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Una trobada entre iniciatives comarcals que promouen l’agricultura sostenible i el consum responsable va traçar algunes estratègies per impulsar la sobirania alimentària a la comarca, que faciliti una transició ecològica en la producció, la distribució i el consum en el sector agroalimentari.

La forma de produir aliments, transportar-los i consumir-los es fonamenta en un model agroindustrial, de transport motoritzat privat, en un paisatge atapeït de polígons industrials i centres comercials. Així passa a la comarca del Vallès Occidental, especialment industrialitzada, Des de diversos sectors es vol apostar per una transició cap a un model que posi en focus en l’agroecologia, el consum conscient i de proximitat.

Amb l’objectiu de debatre al voltant d’aquesta qüestió, l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Occidental (ACVOcc) va organitzar el 29 d’octubre a Ullastrell una taula d’intercanvi entre agents que desenvolupen o promouen experiències socioeconòmiques transformadores i que aposten per l’agroecologia des de diferents vessants. Es tractava doncs de plantejar estratègies comunes i promoure pràctiques encaminades a assolir una major sobirania alimentària a la nostra comarca, tot reconeixent que es tracta encara d’un sector minoritari i amb pocs projectes vinculats a l’agroecologia a la comarca. En paraules del mateix Ateneu com a ens organitzador, per assolir un «model productiu sostenible i ecològic, social i econòmicament, lligat a un model de distribució amb el mínim impacte climàtic».

El canvi ambiental global que s’està produint «de forma accelerada» coincideix amb una «crisi sistèmica del capitalisme», al qual cada cop li resulta més difícil mantenir-se i reproduir-se, i que és responsable d’una «acusada pèrdua de la biodiversitat», exposà Roc Padró. «Ens trobem en una crisi del paradigma civilitzatori, amb una nova crisi econòmica mundial i una recessió en portes», concloïa Padró, qui considera que és «necessari generar alternatives amb una lògica transformadora, seguint un model basat en la recuperació de la sobirania alimentària».

Padró denuncià que «només hi ha una política agrària comuna imposada per la Unió Europea», on «el sistema alimentari global està controlat pels intermediaris i no pels productors». Entre els eixos necessaris que han de tenir aquestes «alternatives que superin el capitalisme», el ponent va destacar la propietat col·lectiva dels mitjans de producció, ja sigui a escala estatal, municipal i en format cooperatiu, que els processos «no siguin explotadors de la vida i del medi natural», una redistribució basada en la vida plena, i la presa de decisions democràtiques.

Per part de la cooperativa agroecològica L’Aresta – una cooperativa agroecològica que treballa també en l’àmbit de l’educació, la dinamització local i recerca -, la Gemma Flores compartí més elements per avançar cap a la sobirania alimentària des de la pràctica de l’agroecologia i l’ESS. Flores va subratllar que actualment, «el 2% de la població viu de l’agricultura, mentre que els anys 50 del segle passat es tractava del 50%». La ponent denuncià les pràctiques que sovint realitza la indústria alimentària, com «l’acaparament d’espelta per provocar que augmentin els preus».

A més de reclamar que «necessitem terres de conreu», pel que fa al model de distribució cap a on s’ha d’anar, la Gemma convidà a superar els grups petits de consum de persones conscienciades «que han impedit promoure que les productores es puguin articular millor». Per això, va aplaudir iniciatives de major escala, com ara les ecobotigues L’Egarenca, El Rodal o La Magrana Vallesana, i que per tant poden ajudar millor a desenvolupar un nou model de distribució més directe entre el productor i el consum final. Per tot això, Flores va insistir en que estem «és un moment interessant, per la conjunció entre l’agroecologia i l’economia social i solidària», i que cal promoure un mercat social entès com «una xarxa estable d’intercanvis».

Pràctiques d’agroecologia per part d’entitats i administració

PIC Vallès és una xarxa que aplega productores ecològiques i grups de consum que començà el 2013, i que ha anat realitzant fires al carrer en diversos municipis. «Volíem fer visibles aquests petits productors i grups de consum que hi havia a la comarca, que no eren molts, si ho comparem amb el Vallès Oriental», explicà Marc Montlló. A més de la tasca de divulgació constant dels projectes i de l’intercanvi de coneixements, l’evolució de PIC Vallès ha cristal·litzat en projectes com l’Egarenca i El Rodal, les dues ecobotigues de consumidores que estan funcionant amb molt èxit des de fa un any i mig a Terrassa i Sabadell, respectivament.

L’entitat L’Ortiga vol fomentar l’agricultura sostenible i la pagesia a l’entorn de Sant Cugat i Collserola, també amb un marcat accent social: «creiem que l’agricultura és una eina de promoció i empoderament de les persones», exposà l’Aitana Martín-Aragón. L’entitat compta amb un projecte de caire sociolaboral adreçat a persones en risc d’exclusió social que ofereix formació i accés a treballar a l’hort, a més de promoure hàbits per un consum alimentari ecològic. L’Ortiga forma part d’una xarxa de productors ecològics del Parc de Collserola.

El Parc Agrari de Sabadell, «malgrat va estar durant els anys més durs de la crisi molt parat, fa tres anys que s’ha reactivat», explicà en Pere Muñoz, tècnic de l’Ajuntament de Sabadell. Aquest parc comprèn més de 500 hectàrees de terres de regadiu i secà, on en bona part s’hi conreen varietats autòctones «amb denominació d’origen, com la mongeta del ganxet, el cigró menut, i el blat que s’utilitza per a l’elaboració del Pa de Sant Julià», va detallar en Pere. A banda de desvetllar les dificultats tècniques que sovint es troben les administracions locals i els productors a causa de les reglamentacions, en Pere informà que pròximament sortirà a concurs la gestió de més explotacions hortícoles de finques municipals del Parc Agrari, «per tal de ser treballades amb certificació ecològica».

A l’Institut d’FP Agrari de Castellar del Vallès es porten a terme cicles formatius de jardineria, i recentment un grau mitjà de producció amb tècniques agronòmiques. La Berta, docent del centre, explicà que amb aquesta formació «tenim l’oportunitat de transmetre a molt jovent que no ha sentit parlar mai de cooperativisme els seus valorsi contribuir al seu empoderament personal». També promoguda des de l’administració, en aquest cas des del Servei de Turisme del Consell Comarcal, s’han creat algunes propostes que pretenen «cuidar molt la relació amb els productors ecològics del territori, donar-los visibilitat i crear xarxa entre ells». Com a exemple, la Marta Bertran explicà: «hem ajudat a crear aquí lAssociació de Productors d’Oli d’Ullastrell, el conreu de l’olivera bacaruda, que dóna un oli molt apreciat». Altres projectes del Servei de Turisme han servit per donar visibilitat a la producció ecològica, a través de la Xarxa Productes de la Terra (conjuntament amb la Diputació). ‘Al Vallès Veremem’ promou el cultiu de vinya autòctona i producció de vi a la comarca.

Tal com era l’objectiu, la trobada va donar pas a un debat conjunt entre les assistentes per plantejar reptes i solucions, en temes com l’ocupació en el sector, o l’establiment de circuits econòmics agroecològics al Vallès, així com sobre si per fer-ho s’ha de posar el focus en els hàbits de les consumidores, i el rol clau que haurien de jugar les administracions públiques més properes vers la transició ecològica.

Si continues navegant per aquest lloc web, estaràs consentint l'us de cookies. Siusplau revisa la nostra politica de Cookies i prem "Accepto" si estàs d'acord - >> Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close