elsot.cat Les notícies digitals de Sant Quirze
Ahir, 20 de gener, va ser el Blue Monday. La pseudociència diu que aquest és el dia més depriment de l’any per culpa del fred, els deutes postnadalencs i la tornada a la rutina, que se’ns fa molt dura. Això s’ho van inventar fa 20 anys, com allò del Black Friday, per vendre alguna cosa. Sembla ser que posar-li un color a un dia ens inspira a comprar… Però la veritable raó per sentir-nos fatal no va ser cap equació estrambòtica, sinó que, 20 anys després, ara sí, el nom del dia rep la seva veritable significació. Ahir, Donald Trump, l’home taronja condemnat per frau (entre d’altres) i protagonista d’una de les etapes més fosques de la política estatunidenca, tornava a ser president.
L’home que va convertir el populisme en un espectacle de masses va anunciar que, ja en el seu primer dia, firmaria més de 50 ordres executives per deixar clar que el seu segon mandat seria encara més reaccionari que el primer. Fora dubtes. I les ordres no deixen gaire espai a l’especulació, ull. Hi havia la concessió del perdó als 1500 assaltants del Capitoli de 2021, als de les banyes, on, per cert, recordo que van morir cinc persones. També va declarar de nou una “emergència nacional” per militaritzar encara més la frontera amb Mèxic i desplegar milers de soldats, amb la intenció d’expulsar migrants de manera exprés. L’augment d’aranzels a la Xina i Mèxic, la sortida d’USA de la Organització Mundial de la Salut o l’eliminació de qualsevol mesura vinculada a l’agenda verda. A més, Trump va signar una ordre executiva que restringeix els drets de les persones trans, prohibint la seva participació en esports segons la seva identitat de gènere i limitant l’accés a tractaments mèdics per a persones transgènere menors d’edat. I com a toc final, va ordenar que el Golf de Mèxic es passés a anomenar “Golf d’Amèrica”, en una mostra d’aquell nacionalisme de barra de bar que tant li agrada als seus. Transfòbia, xenofòbia, ultracapitalisme, exaltació de la violència… Li ha quedat molt rodó, el seu primer dia de treball.
Aquesta investidura no només va marcar el retorn de Trump, sinó que també va servir de trobada per a la ultradreta internacional i els titans tecnològics que prefereixen estar a prop del poder. Com no? Javier Milei, president d’Argentina, va continuar amb la seva croada antizurdos amb el seu show clàssic (crec que no va portar la motoserra), Giorgia Meloni, que intenta vendre’s com una moderada mentre segueix aplicant polítiques ultraconservadores, també hi va ser. També Viktor Orbán, un home que cada cop dissimula menys la seva veritable agenda, Santiago Abascal, que estava encantat de conèixer-se, i Nigel Farage, que no va voler perdre l’oportunitat tampoc. No en faltava ni un, escolti.
Però no només la dreta política es va reunir per donar suport a Trump. Els milmilionaris tecnològics van fer el mateix càlcul oportunista que en el seu primer mandat i van decidir que era millor tenir-lo a favor que en contra. Elon Musk, que ja fa temps que es va treure la careta i funciona com el principal altaveu de l’extrema dreta al seu Twitter, s’ho va gaudir des d’un lloc preferent. Jeff Bezos, l’home d’Amazon a qui li has comprat tots els regals que havies de fer fa un mes, també hi era. I també Mark Zuckerberg, AKA Facebook, que encara tenia la mateixa cara que quan va haver de donar explicacions al Congrés sobre l’ús de les nostres dades.
I ja ho tenim, els Estats Units tornen a ser el centre reaccionari del món. Trump ha parlat d’una “edat d’or”. No vull posar-me escatològic, però no és or en el que penso quan miro al futur que ens espera en aquesta nova etapa. Només han calgut un parell d’hores per veure Musk fent la salutació nazi (presumptament) en prime time. Lo dit, cap dubte sobre el pa que s’hi donarà.
Aquest no va ser un Blue Monday qualsevol. Va ser un Monday fastigós amb totes les lletres.
I el pitjor és que això només acaba de començar.
Que no ens passi res.
Paco Marín
Fontí i demòcrata
Sant Quirze del Vallès, 21 de gener de 2025