11 de setembre de 2012: un milió i mig de persones assisteixen a la Diada segons la Guàrdia Urbana. Molt probablement n’érem molts més. Carrers i més carrers rebentats de gent que crida independència. Autobusos a cada carrer del centre de Barcelona. Il·lusió desbordant. Emoció de veure que érem molts i molts. Érem moltíssims més que no pensàvem. Ni nosaltres mateixos no ens ho crèiem! Ambient de total seguretat que ja res no seria igual a partir d’aquell moment. I convenciment absolut que teníem la
independència a les mans. La pilota era a la nostra teulada… i la vam jugar molt i molt bé.
El 2012 governava CiU, amb Mas com a president. Tenien d’indepe el que jo de bomber, però aquell 11 de setembre els vam fer entendre que el suport electoral de què gaudien passava a estar condicionat pel que aquell dia la gent reclamava als carrers de Barcelona:
“Catalunya, nou estat d’Europa”. És a dir, o t’hi poses per fer la independència o us farem fora del Palau de la Generalitat.
Avui la situació és ben diferent: tenim una pandèmia que fa difícil sortir al carrer, repressió desfermada, polítics col·laboracionistes, partits rendits i discussions personals entre independentistes que prioritzen la samarreta del partit a la del país. Tot això ha provocat que la societat civil s’hagi mobilitzat poc, a més de desunió i desil·lusió generalitzada. La sensació de desconfiança, i fins i tot de traïció, gairebé es pot olorar.
2021, avui. Tot i aquestes dificultats, tinc una molt bona notícia! Com ja vam fer el 2012, l’11 de setembre d’aquest 2021 tenim una oportunitat d’or, i de l’1 al 3 d’octubre, també.
És només a les nostres mans tornar a fer la pressió necessària des dels carrers per fer veure al president Aragonès i als qui ara són al Palau de la Generalitat (ERC i Junts) que SÓN ALLÀ PERQUÈ NOSALTRES VOLEM. Els nostres vots són els del 52% de la població de Catalunya per fer efectiva la independència i, en cas que no estiguin a l’altura, els retirarem sense dubtar.
Els independentistes hi som, no hem marxat. Però necessitem un impacte positiu.
Necessitem retrobar-nos i veure que som molts, cada cop més. Necessitem reunir-nos i abraçar-nos. Necessitem cridar ben fort que volem la independència. Necessitem exigir respecte per les nostres decisions com a ciutadans. I necessitem fer-ho units, amb il·lusió, amb alegria, amb música i amb la convicció que tenim la legitimitat i força necessària per fer moure els nostres polítics.
Abandoneu l’activisme de capelletes i feu-vos militants de la independència. No importa des d’on decidiu fer-ho, ni l’entitat o espai polític; només importa que ho feu pel país, a la
vostra manera, però que ho feu.
Un país trist i sense convicció és un país derrotat. Un país alegre i combatiu és un país victoriós. Què preferiu ser?
Engegueu a cagar a la via els profetes de l’apocalipsi i els pregoners de les derrotes: no són més que cantautors de la por, ànimes febles que necessiten una empenta de gent valenta i positiva com tu. A aquells que us diguin que la independència no és possible digueu-los que ens els darrers 75 anys s’han creat 125 nous països, que deixin d’enredar i malmetre. Si us ho diu un polític, retireu-li la confiança urgentment i digueu-li que s’aparti, que no molesti.
Aquest proper 11 de setembre i l’1 d’octubre passaran coses, moltes coses! Sortim en massa al carrer! Veniu amb tabals, amb el grup de música, amb la coral, feu castells, divertiu-vos, alegreu-vos, gaudiu, i exigiu (exigiu-nos) el que calgui per fer efectiva la independència de Catalunya!
Perquè la independència es lluita i es guanya, aquest 11 de setembre inundem els carrers de Barcelona! Aquest 11 de setembre lluitem per guanyar la independència! Fes-ho com vulguis, però fes-ho! Per mi, per tu, pels nostres fills i els nostres pares, pels que van donar la vida per la independència i també pels que ja no hi són. Ho farem per nosaltres i per tots ells! Som molts, cada cop més, i aquest 11 de setembre ho demostrarem! Visca Catalunya lliure!
David Fernàndez
Vicepresident de l’Assemblea Nacional Catalana