Avisos importants

Anys de traspàs i Jocs Olímpics.

Aquest any 2020, com tots els anys de traspàs (bisiestos en castellà) hi haurà Jocs Olímpics d’estiu. Enguany es celebraran a Tokio. Oficialment seran els Jocs de la XXXII Olimpíada. Es repeteix de seu, els de l’any 1964 ja es van celebrar a la capital japonesa. Altres capitals que també han repetit han estat Atenes, Londres o Los Angeles.

Des l’any 1896, cada quatre anys, excepte els 1916, 1940 i 1944, degut a les guerres mundials, s’han celebrat els Jocs Olímpics de l’era moderna. Sempre en any de traspàs. S’anomena així aquells anys en que el mes de febrer té 29 dies. Hi ha, però, una excepció cada 100 anys.

L’òrbita de la terra al voltant del Sol no és exacte en dies. Hi ha uns minuts de més, que acumulats representen un dia de més cada quatre anys. Però tampoc és exacte del tot i una petita fracció es pot anar acumulant. Un dels acords del calendari gregorià va ser el d’eliminar un desfasament que s’havia produït al cap dels temps i trobar un sistema eficaç per evitar aquest desfasament.

Des de 1582, quan es va adoptar el calendari gregorià (establert pel papa Gregori XIII), són anys de traspàs, és a dir, tenen 366 dies, aquells anys que les seves dues últimes xifres són divisibles per 4, exceptuant els múltiples de 100. Amb aquest sistema, l’error acumulat és d’un dia cada 3300 anys.

Nosaltres vàrem veure, i viure, que el 2000 (any dels Jocs de Sidney) el febrer va tenir, només, 28 dies. Igual que els tindrà l’any 2100.

Aquests càlculs, que no eren massa difícils, ni enrevessats, pels astrònoms d’aleshores, obligaven a acceptar que la Terra és rodona i giravolta al voltant del Sol. Però tot es complicava perquè el clero i la Inquisició, mantenint que la Terra era plana i el centre de l’Univers, perseguia tots aquells que defensaven aquella atrevida teoria. Copèrnic, Kepler o Galileu en van ser víctimes famoses.

El calendari Julià (any 46 a. C.) ja va establir que cada quatre anys s’havia d’afegir una dia. Van triar per fer-ho el mes de febrer, per ser el darrer i el més curt de l’any.

Els romans començaven l’any els mes de març. El nom era en homenatge a Mart, Déu de la Guerra. El primer signe del zodíac, Àries, també correspon al març.

El segon mes era Abril, sembla que en honor a la primavera.

El tercer era Maig, homenatge a la deessa Maia.

El quart Juny, en honor a Juno, filla de Saturn i germana i esposa de Júpiter.

El cinquè, d’inici Quintilis, més tard Juliol, va ser consagrat a Juli Cèsar desprès del seu assassinat.

El sisè, Sextilis, després Agost, el van dedicar Cèsar August. Li van posar 31 dies, també, perquè no fos inferior al dedicat a Juli Cèsar.

El setè, Setembre.

El vuitè, Octubre.

El novè, Novembre.

El desè, Desembre

L’onzè, Gener, dedicat a Janus, protector de les portes. Va ser afegit l’any 700 a. C.

El dotzè, Febrer. També afegit l’any 700 a. C. El seu nom sembla que prové de februa, festes de purificació. Hi ha qui manté, però, que ve de les febres que patien els esclaus els durs hiverns. En ser un mes lleig el van deixar en 28 dies, o 29 els anys de traspàs.

Els mesos, per tant, conserven els noms del calendari julià, que va imperar fins a finals de segle XV en els territoris conquerits per l’imperi Romà.

No obstant això, tot i els ajustos, el calendari julià continuava imprecís, tant així que cap al segle XVI tenia deu dies addicionals pel que fa al cicle astronòmic. El papa Gregori XIII, ha proposta de Christopher Clavius i Luigi Lilio, va reparar l’error el 1.582.

Es varen eliminar onze dies del calendari dels països catòlics perquè el temps de l’home estigués en harmonia amb les estacions climàtiques, es va decretar quins anys dels segles serien de traspàs, a través d’una fórmula matemàtica, i es va establir l’1 de gener com a començament de l’any nou .

Aquest és el calendari que avui fem servir, amb setmanes de set dies, amb un dia sagrat dedicat al descans; es va imposar amb el triomf del cristianisme sobre l’imperi romà per després escampar-se pel món.

 

Jaume Barberà Canudas

Si continues navegant per aquest lloc web, estaràs consentint l'us de cookies. Siusplau revisa la nostra politica de Cookies i prem "Accepto" si estàs d'acord - >> Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close