Avisos importants

Anna Maria Villalonga, escriptora i novel·lista.

M’agrada escriure amb el cor

Anna Maria Villalonga (Barcelona, 1959) és llicenciada en Filologia Hispànica i Catalana i professora de literatura catalana a la Universitat de Barcelona. També és traductora, investigadora, crítica de literatura i de cinema, escriptora i novel·lista. 

Exerceix de directora del festival Tiana Negra, al que hi ha estat vinculada des dels inicis; l’any 2018 fou designada Comissària de l’Any Pedrolo; és membre de l’associació En Negre per a la defensa i promoció de la novel·la negra en català; a més, col·labora amb  l’Institut d’Estudis Catalans i amb diversos mitjans. Ha impartit cursos i seminaris a les universitats de Lille, Montpeller i Salamanca. És autora dels blogs: A l’ombra del crim, El fil d’Ariadna II i El racó de l’Anna, també imparteix cursos d’escriptura creativa i coordina cinc clubs de lectura.

Anna Maria Villalonga, que posseeix un currículum impressionant, ha estat a la primera sessió presencial, després d’un any de Covid-19, del Club de Lectura Navel·la Criminal de la biblioteca de Sant Quirze del Vallès, a càrrec de Jordi Valero.

És autora de les novel·les:

La dona de gris (2014) Llibres del delicte

El somriure de Darwin (2017) Llibres del delicte

Els dits dels arbres (2020) Edicions Bromera

Autora de desenes de relats i assajos entre dels quals: Les veus del crim, també ha participat o coordinat: Elles també maten o Noves dames del crim.

Ha rebut els premis:

Premi Arts i Lletres de narrativa a la Memòria de Valerià Pujol amb el relat La llàgrima (2013)

Premi Millor Novel·la VLC Negra 2015 amb La dona de gris

Treballadora incansable, exerceix la docència, investiga, coordina, presenta i escriu, sempre amb un tarannà que traspua intel·ligència i saviesa. I, sobre tot, després d’aquestes ocupacions, li queda temps per gaudir de la seva néta de 7 mesos.

Alegre i extravertida, atent la nostra entrevista amb simpatia, generositat i franquesa.

Novel·la, narrativa, assaig, relats. Que l’omple més?

M’agrada escriure, sempre m’ha agradat. De ben joveneta ja escrivia novel·letes. Escriure novel·les m’agrada, però em trobo més còmoda amb el relat curt. M’agrada la narrativa directe i el relat curt. 

Escriu per vocació o per necessitat?

Per vocació, es clar. Per a mi escriure és un acte creatiu, un compromís artístic, una forma d’expressió. M’agrada inventar situacions i crear personatges per sorprendre i captivar la gent que ho llegeixi. M’agrada escriure amb el cor.

Que li interessa més, el cas (la situació) o el personatge?

El personatge, sens dubte. M’agrada la psicologia dels personatges i entrar al seu interior. A més, m’agrada que el lector recordi els meus personatges. Per a mi és un èxit que el lector els retingui a la memòria.

En les novel·les hi ha alguna aportació real?

Sempre hi ha un reflex de la vida de qui escriu. Tothom que escrigui, sense adonar-se, hi posa quelcom de les experiències viscudes o patides. O dels somnis, les frustracions o els desitjos.

Quins referents ha tingut?

He llegit molt i, es clar, segur que he rebut influencies. Em va impressionar molt El raïm de la ira, la novel·la de John Steinbeck. També m’ha colpit llegir Truman Capote i m’han interessat els escriptors sud americans com Julio Cortazar o Garcia Márquez. Els d’aquí, també, es clar. I, evidentment Manuel de Pedrolo. Tot el que he llegit m’ha servit i m’ha ajudat.

La intuïció femenina és una bona ajuda per fer novel·la negra ?

No sé si per intuïció, però l’aportació de la dona em sembla la més fresca, la més innovadora, la més original i la de major altura literària. El que sí és veritat és que les dones pateixen certa discriminació.

Veus del crim. Elles també maten. Noves dames del crim. Son millors les dones?

No es pot dir. S’han fet probes donant a llegir textos sense signatura a diferents lectors i no han pogut determinar si els autors eren homes o dones. El que és veritat és que els homes recorren més a la força i a la violència, mentre les dones utilitzen més la psicologia i la tendresa.

Que pensaria Manuel de Pedrolo de la situació actual?

Doncs, segurament pujaria per les parets, però ens diria: “ja us deia jo”. Era un home clarivident. El més sensat i cabal. També, segurament, opinaria que sempre hi ha una solució.

 

Ha estat premiada en dues ocasions. Escriu pels premis?

Doncs no, no escric per obtenir premis. És veritat que són importants i donen nom, però no escric pels premis. De fet, no acostumo a participar-hi.

Simpàtica, somrient i sincera. Respira optimisme. Frases directes, idees clares. Tracte planer i educat. Per part seva tot són facilitats. Parlar amb ella és com conversar amb una persona coneguda de tota la vida. 

Un plaer d’entrevista.

Jaume Barberà Canudas

Si continues navegant per aquest lloc web, estaràs consentint l'us de cookies. Siusplau revisa la nostra politica de Cookies i prem "Accepto" si estàs d'acord - >> Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close