Avisos importants

Alguna cosa no va bé.

Los hijos que no tuvimos,

Se esconden en las cloacas,

Comen las últimas flores,

Parece que adivinaran,

Que el día que se avecina,

Viene con hambre atrasada.

Presiento que tras la noche,
Vendrá la noche más larga,
Quiero que no me abandones,
Amor mío, al albaaa. 

Al aaalba, al alba

Aquella nit de Festa Major a Sant Quirze, Luis Eduardo Aute, es va posar el públic a la butxaca. No durant la seva actuació programada, que va ser molt correcte, sinó després, sense musics d’acompanyament. Tot sol a l’escenari de Can Feliu, amb la seva guitarra, va anar desgranant, en la intimitat, les seves millors composicions.

Escoltant aquest tema, Al Alba, costava molt mantenir el tipus per evitar que se’t neguessin els ulls.

Pels que l’hem anat seguint des l’any 1967, quan va començar a cantar en català (era nascut a Manila de pare català i mare filipino-espanyola), Luis Eduardo Aute, en totes les seves facetes, mai ens ha decebut. S’ha fet guanyar abastament l’admiració i l’estimació.

Aquesta cançó, Al Alba, concebuda com un al·legat contra la pena de mort, va tenir com a primera intèrpret la cantant Rosa León. El setembre de 1975, en una actuació, la cantant la va dedicar als joves assassinats per la justícia franquista el dia 27 de setembre. Des llavors, Al Alba, ha quedat com un himne reivindicatiu.

Franco va morir matant. Cinc joves espanyols, varen ser injustament condemnats a mort. Juan Paredes Manot, conegut com Txiki, era innocent. No era al lloc, ni va participar en els fets dels que va ser acusat. Va ser afusellat ben a prop d’aquí, a Cerdanyola. José Humberto Baena i José Luis Sánchez Bravo, també van ser acusats i sentenciats de forma injusta. Ramon Garcia Sanz i Angel Otaegui, sembla que també tenien coartada. Tots cinc varen ser assassinats per les darreres extremituds d’un putrefacte règim.

Pel que feia a la justícia, res va canviar. Els jutges que formaven part dels tribunals franquistes, els que impartien aquella injustícia, els mateixos que dictaven penes de mort, van ser reciclats. Van deixar els tribunals franquistes per passar a formar part dels tribunals espanyols, com el Suprem i el Constitucional. Els mateixos, amb el seu mateix tarannà.

Ben bé prou que ho patim oi?

Alguna cosa no va bé.

Però és que a les darreres eleccions generals a Sant Quirze, el partit polític que defensa aquell inefable règim i aquella terrible dictadura, va treure 718 vots, i els altres partits que els aplaudeixen amb les orelles, en van treure 1480. Tot plegat 2198 vots, que representen el 18,4% de l’electorat.

Decididament, alguna cosa no va bé.

 

Jaume Barberà Canudas

Si continues navegant per aquest lloc web, estaràs consentint l'us de cookies. Siusplau revisa la nostra politica de Cookies i prem "Accepto" si estàs d'acord - >> Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close