Avisos importants

Resposta a Jaume Barberà

Benvolgut Jaume,

D’entrada, només puc agrair la teva carta. Parlar, dialogar, enraonar -potser és més exacte aquesta paraula, que vede raonar- és el que ens cal.
Haig de fer una precisió que no per obvia em puc estalviar: la meva intervenció ahir a l’acte de La Patronal, no era a títol personal sinó com a representant de SQV En comú… tot i que, és cert, a vegades no és fàcil distingir i qui sap siel subjecte pot quedar una mica superposat.

Abans de centrar-me en les consideracions que motiven el teu escrit em cal afirmar que, lluny de ser complicat, és molt senzill defensar les idees pròpies si n’estàs convençut i no son fruit de cap posada en escena. D’altra banda, pot no ser del tot agradable que algú digui que no li interessa el que dius, però formava part del guió previsible i té la importància que li vulguis donar. Això sí, quan estàs parlant de diàleg i enraonar, sobta una mica.

En relació als teus arguments:

No serem nosaltres, -ni jo, militant de fa 40 anys al PSUC- qui dissimularem la deriva centralista del PSC-PSOE. En tot cas som els primers en lamentar-la. Només constatem que no és bo posar-los al sac de la dreta involucionista, si no és que volem dinamitar tots els ponts o donar-los excuses per que justifiquin l’argument de que no és pot negociar.
No son poques les pressions per que tinguin acords -de legislatura o de govern- amb Cs… i no sabem si, per exemple, el que ha passat al Parlament aquest matí ha sigut massa bona idea cara a mantenir escletxes pel diàleg.

No és fàcil. Parlem de ponts i diàleg i tenim una expectativa complicada fins que no es resolgui la comèdia del Tribunal Suprem a Madrid.

Federalisme, federalisme asimètric, confederalisme… hi ha qui legítimament ho considera solucions possibles i desitjables. Tens raó quan dius que per aquestes solucions és necessiten dues parts que ho vulguin i que és reconeguin com a subjecte polític. L’independentisme “oficial” -permet-me les cometes, és una manera respectuosa d’entendre’ns- també hauria d’acceptar que la separació total de l’estat requereix dues parts que ho possibilitin. Si el que es pretén es una separació pactada i evitar les garrotades, clar!… El professor Josep Fontana ho deia: “ hi ha tres vies per a una independència: una es dóna quan l’estat preexistent es dèbil i en descomposició, la segona per una guerra, la tercera per la negociació”. L’estat és fort -molt!- i no volem garrotades, oi?
Finalment, no voldria que es mal interpretessin les nostres paraules sobre l’IRA o ETA. Cap comparació, en absolut!. Només com a exemple de que en situacions molt més fotudes -presons sí, però també morts- la gent del carrer, els veïns, van ajudar a crear un clima de superació de divisions entre la bona gent. I els polítics de primera fila ho van saber aprofitar. Si l’espai de convivència institucional més proper als veïns és el l’Ajuntament – que ve d’ajuntar-, potser seria bo que les forces polítiques representades, més enllà de les inevitables diferències ideològiques hi penséssim.

Molt cordialment,

Albert Farriol
en nom de SQV En comú
St. Quirze del Vallès, 16/05/19

Si continues navegant per aquest lloc web, estaràs consentint l'us de cookies. Siusplau revisa la nostra politica de Cookies i prem "Accepto" si estàs d'acord - >> Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close