Avisos importants

Una Rambla estreta.

La Rambla de Sabadell ja havia nascut estreta, aquest era el nucli del problema. Els propietaris dels habitatges del capdamunt de la Rambla van presentar al·legacions al projecte de l’Ajuntament. Aquell primer projecte, que el consistori va encarregar a l’arquitecte municipal, senyor Josep Renom, tenia un pressupost de 39.406,16 pessetes. Les obres afectaven el tram de la Rambla comprés entre la Plaça del Dr. Robert i el carrer de Sant Pere, i consistien en treure el passeig del mig i  bastir-hi  unes voreres més amples. Els propietaris, però, no hi estaven d’acord. Entenien que aquella modificació no era procedent. Esgrimint raons com: que la reforma era innecessària, que traïa la tradició o que feria la voluntat popular, van presentar les seves al·legacions.

L’Ajuntament per justificar la modificació argumentava la seguretat dels vianants i posava com exemple les Avingudes de Joaquin Costa, Vilarrubias, Alfonso XIII, Onze de Novembre o Via Massagué.

Mentre el Consistori argumentava seguretat i interès general, els veïns parlaven de tradició i de voluntat popular. Era el mes de març de 1928.

Les al·legacions varen ser desestimades i les obres es van dur a terme, tal i com estava previst, aquell mateix any. Al no haver-hi cap mena de subvenció, el cost va anar a càrrec dels quinze veïns. Entre d’ells, el senyor Marçal Ballús, el dentista que havia realitzat la primera projecció de cinema a Sabadell; la família Grau; la família Brujas, o la senyora Elisa Badia, esposa del doctor Emili Moragas que, anys més tard, va donar nom a Badia del Vallés, ja que aquest municipi es va construir en terrenys que havien estat de la seva propietat.

Però el nucli del problema era que la Rambla ja havia nascut estreta. Vuitanta pams no eren suficients. L’Avinguda Joaquín Costa (actual Avinguda de Barberà) o el carrer Vilarrubias tenen una amplada de noranta pams; la Rambla de Terrassa de cent pams i les Rambles de Barcelona de cent seixanta.

El Sabadell antic estava rodejat de set portals, que comunicaven amb set camins que duien a altres pobles i viles, com Terrassa, Manresa, Castellar, Polinyà, Santa Perpètua o Sant Cugat. El portal que estava situat més al sud, era el Portal de Barcelona, del que en sortia, òbviament, el Camí de Barcelona. Aquest camí, que ja apareix traçat el segle XIII, es va urbanitzar i es va crear la Rambla de Sabadell.

Aleshores, la Rambla tenia l’aspecte d’altres rambles de Catalunya. Però les voreres eren molt estretes, el pas de carruatges molt justet i el passeig central no era gens ufanós. Vol dir que els vuitanta pams d’amplada (uns setze metres) que s’havien previst l’any 1840, en temps de l’alcalde Pere Turull, s’havien quedat curts. Dues persones no podien caminar, juntes, per la vorera. Per anar amunt i avall de la Rambla s’havia de fer, forçosament, pel passeig central, per tant, sempre s’havia de creuar la calçada.

Si hagués tingut continuïtat la idea d’en Pere Oliver, ara tindríem una Rambla, o un bon tram de Rambla, porxada. En Pere Oliver i Salt, ric propietari, nascut l’any 1798 a Castellar del Vallès, però sabadellenc d’adopció (va ser alcalde de la ciutat i president de la Caixa d’Estalvis de Sabadell), hi va fer construir, encoratjat per el seu consogre Pere Turull, una gran i elegant mansió. Corria l’any 1862. L’encàrrec el va fer al mestre d’obres i constructor Gabriel Batllevell, també sabadellenc d’adopció però nascut a Molins de Rei. Tots tres, Pere Turull, Pere Oliver i Gabriel Batllevell, donen noms a carrers de Sabadell.

La característica més important del nou edifici era la forma porxada de l’entrada. Un porxo de cinc grans arcs donava solemnitat i grandiositat a la façana. La idea era que els demés veïns seguissin el model per tal d’aconseguir una Rambla, o part d’ella, porxada. No va ser així. La casa de Pere Oliver va ser l’única porxada i era coneguda com “les voltes de Ca l’Oliver”.

Amb els anys, el porxo va ser absorbit i integrat a l’edificació. Ara és la seu del Casal Pere Quart, tot honorant Joan Oliver, que va adoptar el pseudònim de Quart per ser el quart de deu germans i el de Pere per ser besnét dels dos Peres més coneguts de Sabadell del segle XIX: Pere Turull i Pere Oliver, ambdós, grans impulsors de la Rambla de Sabadell.

Jaume Barberá Canudes

 

 

 

Si continues navegant per aquest lloc web, estaràs consentint l'us de cookies. Siusplau revisa la nostra politica de Cookies i prem "Accepto" si estàs d'acord - >> Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close