Avisos importants

Sant Quirze, 1965

Actualment, Sant Quirze, amb vint mil habitants és, en població, l’onzè municipi del Vallès Occidental i, amb 14,27 Km2. de superfície, el divuitè en extensió. El Vallès Occidental consta de vint-i-tres poblacions. A més, amb una renda per habitant de 19.900 euros anuals (any 2016), és el tercer, després de Matadepera i de Sant Cugat. Per tant, estem parlant d’un municipi que té un terme municipal petit, però molt poblat i que és capdavanter pel que fa a la condició econòmica. La pregunta és: ha estat sempre així? La resposta és no.

En aquesta foto aèria de Sant Quirze, de l’any 1965, de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ref. RFSACE-6394) es pot contemplar com era el poble aleshores i com ha variat en cinquanta-tres anys.

San Quirico de Tarrasa, nom amb el que es coneixia aquella època, tenia uns 3500 habitants l’any 1965, i molta dependència de Sabadell. Llavors, tot el municipi constava: del poble, les masies i les barriades del Poble Sec, Los Rosales i Les Fonts.

Pel que fa el poble, a la foto es pot veure l’estació del tren elèctric. Més amunt, i a la dreta, hi ha el Mas Duran i l’arbreda de la Taula Rodona i la font de les Morisques. També, més amunt, el bosquet que actualment queda al costat de la zona esportiva. Es veu clar, també, el tram de carretera que unia el poble amb l’estació. La primera casa que es pot distingir correspon a Cal Ralda, actual seu d’ERC. Seguint amunt es pot distingir la torre de Cal Carreras, la teulada de La Patronal i el campanar de l’església de Sant Quirze i Santa Julita. Al capdamunt de tot, el cementiri, amb els xiprers i la pujada que venia del carrer Major. També es pot veure, a les primeres cases de baix a l’esquerra, l’escorxador (llavors anomenat «matadero») que fa molts anys que es va enderrocar. També, al capdamunt i a l’esquerra, la masia de Can Feliu. En fi, una descriptiva i emotiva fotografia que moltes quirzetenques i quirzetencs es miraran amb nostàlgia.

Construcciones Eléctricas Sabadell, la mítica CES, que havia estat fundada, l’any 1945, pels senyors Antoni Forrellad i Josep Salvador, es va fusionar, l’any 1965, amb la sueca ASEA (Allmänna Svenska Elektriska Aktiebolaget) per formar l’ASEA-CES i que va ser la primera gran empresa que es va establir a Sant Quirze. Aquesta fotografia, precisament, va ser un encàrrec d’ASEA-CES quan s’havia enllestit la construcció de les naus que, actualment, acullen les instal·lacions de robòtica de l’ABB (Asea Brown Boveri).

Fins l’arribada de l’ASEA-CES, el teixit industrial de Sant Quirze estava constituït per: el taller de forja de Ca l’Argemí, que havia estat el pioner; dos tallers de molles i ressorts: el dels germans López i el d’en Marius Pujol i els seus cunyats Martí Altimira i Josep Alcaraz; els telers del Feliu Fontcuberta; tres fusteries: la de l’Esteve Valls, la dels socis Jaume Masip i Alfred Purroy i la dels germans Ribalda que feien llançadores. També hi havia la Bòvila Madurell i dos recaders: el Jaumet Mas i la família Codina. Tots els demés quirzetencs i quirzetenques es guanyaven la vida en l’agricultura, la construcció o bé treballant fora de Sant Quirze, que aleshores era un poble còmode i estable per viure-hi.

Tot i considerant l’any 1965 com a punt de partida del creixement de Sant Quirze, realment, aquest, no es va produir fins a finals del seixanta i inicis del setanta. L’any 1970 es van construir els coneguts com pisos del Sindicat, dels carrers de Barcelona, Terrassa i Rubí. Aquell mateix any es va talar el bosc de Can Casablancas per convertir-lo en polígon industrial, que va permetre la instal·lació de la Cobega i d’altres empreses. Al mateix temps el Turonet s’anava omplint de torres residencials. Entre 1973 i 1974 es van edificar els cinc blocs del Living Club, a l’hora que es començaven a edificar torres a Can Pallàs. També es van anar potenciant els polígons industrials de Can Torres-Can Llobet i de Can Canals.

Tot seguit, i com si el creixement de Sant Quirze anés al damunt d’una tobogan, van anar apareixent: Sant Quirze Parc, Sant Quirze Jardí, Can Casablancas, Can Pona, Vall Suau, Mas Duran, Can Pallàs-Can Llobateres… fins arribar al Castellet, que paradoxalment, va ser la primera urbanització que s’havia aprovat l’any 1966.

Mentre altres poblacions del Vallès van fer el gran creixement els anys cinquanta i seixanta, Sant Quirze ho va fer a partir dels setanta i, molt especialment, després dels noranta. Des de 1965, la població s’ha multiplicat per 5,7.

Potser és hora de limitar el creixement per donar pas a les millores necessàries en benestar i confort.

 

Jaume Barberà Canudas

 

Si continues navegant per aquest lloc web, estaràs consentint l'us de cookies. Siusplau revisa la nostra politica de Cookies i prem "Accepto" si estàs d'acord - >> Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close