Avisos importants

Porca pesca

La indústria porcina és molt porca. Després del reportatge de Jordi Évole a Salvados queden pocs dubtes, i molts no tornaran a mirar un llom de porc de la mateixa manera. No obstant, hi ha un altre aliment fonamental de la nostra dieta del qual no s’ha dit pràcticament res: el peix. Si bé el debat sobre els impactes negatius de la ramaderia industrial i la ingesta de carn ha anat a més en els últims temps, gairebé ningú parla de les implicacions que comporta l’actual model de pesca intensiva. ¿Les pràctiques de la indústria pesquera són igual de perjudicials que les de la indústria ramadera? La veritat és que entre l’una i l’altra hi ha poques diferències.
Els peixos que mengem acostumen a viatjar milers de quilòmetres de l’aigua al plat. A Catalunya, el 80% del peix que consumim no prové de les nostres costes. La deslocalització de les grans empreses que controlen el sector és la norma. Espanya és l’estat comunitari on les mares acumulen més mercuri a l’organisme, provinent majoritàriament del consum de peix.
La producció de peix cada dia s’assembla més a la de la carn, en particular en la mesura que l’aqüicultura ha experimentat un impressionant creixement en el sector. Si el 1974, les piscifactories proporcionaven tan sols el 7% del peix per a consum humà; vint anys després, el 1994, ja arribaven al 26% del subministrament; i avui, segons dades de la FAO, proporcionen un 50% del total. Un de cada dos peixos que consumim prové de granges de peix, en detriment de la pesca de captura. Una xifra que tot apunta que anirà a més. La Xina és el principal proveïdor. Es tracta d’un model de producció que té moltes similituds amb la indústria ramadera. Els peixos, en l’aqüicultura, viuen tota la seva vida tancats en piscines, on són alimentats artificialment i medicats per poder posar més exemplars en menys espai, en unes condicions d’amuntegament que faciliten la propagació de malalties, estrès i canibalisme.
El seu impacte mediambiental és també considerable. Les piscifactories situades sobre el mar contaminen l’aigua i els sediments, a causa de l’acumulació d’excrements i els residus dels fàrmacs utilitzats. Les granges aquàtiques que s’ubiquen en terra ferma contaminen de la mateixa manera el sòl i l’entorn fluvial, i la fuita d’exemplars afecta les espècies natives. Les grans superfícies de piscines competeixen amb l’ús d’aquests terrenys per a la pastura o el cultiu local.
La pesca de captura intensiva, des de la costa fins a les aigües més profundes, té de la mateixa manera impactes nefastos. Tècniques com la pesca d’arrossegament, amb xarxes que escombren el fons del mar, destrueixen el subsbol marí i capturen exemplars de peixos immadurs i altres no desitjats, que acaben sent llançats de nou al mar, morts o gairebé morts. En la pesca d’arrossegament d’escamarlà al Mar del Nord, per exemple, es calcula que les captures descartades arriben al 98% del total.

 

Altres tècniques, en teoria més selectives, com la del palangre, amb milers d’hams amb esquers que pengen de línies que en ocasions arriben a mesurar metres o quilòmetres, poden tenir descarts de fins al 50% de la captura. Uns mètodes que esgoten els recursos pesquers. A la Mediterrània, el 92% de les poblacions de peixos estan sobreexplotades, i a l’Atlàntic, un 63%, segons dades d’Ecologistes en Acció. Fet que situa diverses espècies marines en perill d’extinció.
Capítol a part mereix la contaminació per mercuri d’aquests animals, a causa de la pol·lució marítima, que amenaça l’ecosistema i la nostra salut. Una investigació, citada per l’Organització de Consumidors i Usuaris, assenyalava la presència d’aquest metall pesat per sobre dels límits permesos en un 20% de les mostres de grans depredadors carnívors adquirides en mercats i supermercats, com el peix espasa, la tonyina, el marraix…, que acumulen amb més facilitat aquesta substància.

Mercuri a la Mediterrània

La Mediterrània és un dels mars més contaminats per mercuri, i això repercuteix en la seva fauna marina i en aquells que la consumeixen, en particular en les dones embarassades, les que alleten i les seves criatures. Es calcula, segons dades d’un estudi de la Unió Europea, que Espanya és l’estat comunitari on les mares acumulen més mercuri en el seu organisme, provinent sobretot del consum de peix, una xifra sis vegades superior a la mitjana europea. I, ¿qui controla tot aquest mercat? Unes quantes multinacionals que deslocalitzen la producció, compren a empreses més petites i aconsegueixen el control de tota la cadena, integrant cria, processament i comercialització, còpia i calc de la indústria ramadera.

Esther Vivas

Si continues navegant per aquest lloc web, estaràs consentint l'us de cookies. Siusplau revisa la nostra politica de Cookies i prem "Accepto" si estàs d'acord - >> Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close