Avisos importants

Mercè Rodoreda i la Colla de Sabadell.

Que tenen en comú “La Plaça del Diamant” i “L’ombra del vent”? Doncs que són dues novel·les autènticament barcelonines, tant per l’origen dels seus autors, com per la trama que contenen. Però hi ha un altre detall que les agermana, i és que, malgrat que de totes dues obres se n’han venut milions d’exemplars, no varen ser premiades als concursos on les van presentar. La Colometa, nom original de La Plaça del Diamant, no va obtenir el Premi Sant Jordi de l’any 1960, ni L’ombra del vent el Premi Fernando Lara d’Editorial Planeta, just quaranta anys després.

Mercè Rodoreda, que va tenir una existència molt complicada i una vida atzarosa al màxim, va començar a escriure de ben jove.

Va entrar en contacte amb els membres de la Colla de Sabadell: Francesc Trabal, Joan Oliver i Armand Obiols, a través del Club de Novel·listes, i, sembla ser que aquest fet la va marcar, ja que durant la seva vida de parella amb Josep Prat i Esteve, nom real d’Armand Obiols, i, sota el seu mestratge, va potenciar el seu dot d’excel·lent  narradora, que junt amb la seva imaginació, la van convertir en l’escriptora contemporània més influent de la llengua catalana.

El matrimoni amb el seu oncle carnal, germà de la seva mare, va durar nou anys. L’any 1937 es van separar. Després de la guerra, l’exili la va dur prop de París, al castell de Roissy-en-Brie, junt amb intel·lectuals com Carles Riba, Francesc Trabal, Armand Obiols, Joan Oliver o Pere Calders. Allà en va sortir la seva relació amorosa amb Armand Obiols, que va complicar molt la situació perquè aquest estava casat amb la Montserrat Trabal, germana del seu amic Francesc Trabal i que s’havia quedat a Catalunya amb el fill que tenien en comú.

Aquesta relació va dividir els exiliats catalans en dos bàndols. Després d’esclatar la Segona Guerra Mundial, alguns d’ells, com Francesc Trabal, Joan Oliver o Pere Calders van fugir cap a Amèrica. Mentre Rodoreda i Obiols es van quedar a París.

La Colla de Sabadell havia estat creada, l’any 1918, per una colla de joves que, amb un humor àcid, burlesc i satíric volien fuetejar la societat massa endormiscada i ensopida. En formaven part els germans Trabal, Joan Oliver, Armand Obiols, Ricard Marlet, Antoni Vila Arrufat, Miquel Carreras, Joan Garriga, Lluis Parcerissa.

Mercè Rodoreda i Gurguí va néixer a Barcelona el 10 d’octubre de 1908. Filla única d’una família amant de la literatura i el teatre. De ben joveneta va quedar fascinada  per la vida del seu oncle Joan Gurguí, germà de la seva mare, que era a Amèrica per fer fortuna. Quan aquest va tornar, amb un petit capital, es va enamorar de la seva neboda. La mare d’ella, potser pensant en la fortuna, va porfidiejar fins aconseguir la boda. La Mercè tenia vint anys, catorze menys que el seu oncle Joan. Es van casar el 10 d’octubre de 1928 i el juliol de 1929 va néixer el seu únic fill Jordi Gurguí Rodoreda. Al cap de molts anys, la Mercè Rodoreda va considerar aquest casament gairebé com un incest.

La vida en comú amb Armand Obiols va tenir caràcter agre-dolç la trentena d’any que va durar. L’exili francès els va ser molt dur. Van viure a París, a Llemotges i a Bordeus. Van estar èpoques separats i la relació, aleshores, era per carta. Ella es guanyava la vida cosint. L’any 1954 es van traslladar a Ginebra on l’Armand treballava a la UNESCO de traductor. Anys més tard es va traslladar a Viena i la Mercè vivia entre París, Ginebra i Barcelona.

La novel·la La Colometa a l’Armand li va semblar una obra excel·lent. Era l’opinió d’un crític, considerat molt dur i bon coneixedor de la literatura catalana. El jurat del Premi Sant Jordi no la va considerar guanyadora, fins i tot, Josep Pla, membre del jurat va dir que era una novel·leta amb nom de sardana. Però Joan Fuster la va fer arribar a l’editor Joan Sales. Amb correccions de l’Armand Obiols, Joan Sales i la mateixa Mercè Rodoreda i amb el nom de La Plaça del Diamant, va sortir publicada l’any 1962. Altres obres de la Mercè son: Mirall trencat, Aloma, El carrer de les Camèlies o Quanta, quanta guerra…

Mercè Rodoreda va ser guardonada amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes l’any 1980.

Els darrers anys de la seva vida els va passar a Romanyà de la Selva, on va morir, d’un càncer de fetge, el dia 13 d’abril de 1983.

Una frase seva que podria resumir l’existència que li va tocar viure és: “el viure malament t’humanitza”.

Jaume Barberà i Canudas

 

 

 

Si continues navegant per aquest lloc web, estaràs consentint l'us de cookies. Siusplau revisa la nostra politica de Cookies i prem "Accepto" si estàs d'acord - >> Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close