Avisos importants

Maty Mont

hqdefault

Foto Youtube

L’única figura sabadellenca homenatjada, doblement, en el nomenclàtor de la ciutat. Al barri de Campoamor, a la zona de les cases de Fàtima, un carrer i una plaça recorden, i fan honor, a la personalitat de Maty Mont.

Matilde Moncusí i Peirí, coneguda amb el nom artístic de Maty Mont, super-vedet que va actuar durant més de 25 anys a teatres de tot l’estat i figura estel·lar del Molino de Barcelona, va ser, sens dubte, la sabadellenca més famosa dels anys quaranta i cinquanta.

IMG_8942

IMG_8943

Al llarg de la seva carrera artística va haver de pagar el fet d’haver nascut l’any 1919, d’haver-ho fet en una altra època, segurament que hauria estat més admirada i n’hauria tret més profit. Altres períodes, del mateix segle XX, les vedets eren molt ben acceptades; així, la Bella Dorita, els anys vint o la Tania Doris, els setanta, per exemple, van triomfar perquè eren èpoques de permissivitat. Al contrari de la Maty Mont, que li va tocar fer-ho en temps de prohibicions. La censura desmesurada, la moral exagerada i els abusos d’autoritat de la post-guerra, eren entrebancs que havia d’anar superant contínuament.

Li van prohibir una actuació a l’Euterpe, aleshores, el teatre de més categoria de Sabadell. Ho va haver de fer al Principal, considerat de condició inferior. El batlle Marcet va cedir a les pressions del sector més purità de la ciutat. La Maty, creualtenca de naixement i sabadellenca de pedra picada, no entenia que li neguessin poder actuar al davant dels seus. Sempre va dur Sabadell al cor.

En opinió de Ricard Ardèvol, antic empresari del Molino, la Maty Mont era preciosa i li deien “La Tanagra del Paralelo”, en al·lusió a unes boniques figuretes de porcellana.

matymontopti

Foto El Molino

La Matilde Moncusí i Peirí, va néixer a Sabadell, el 10 de juliol, de l’any 1919. Va estudiar en el Col·legi de la Sagrada Familia. De joveneta, va aprendre de cosir i va ser una competent modista en un taller de confecció de Barcelona. Li agradava cantar i tenia una figura esplèndida. Per poder fer realitat la seva vocació pel music-hall, va aprendre amb els mestres Sacha Goudin i López Marín, de Barcelona. Acabada la Guerra Civil va ser contractada com a meritòria a la Compañía de Revistas de Jacinto Guerrero, la vedet del qual era Celia Gámez, actuant al desaparegut teatre Cómico.

Després de llargues gires per Espanya va anar al Paralelo, primer al Bataclan i, després, al music-hall El Molino, regentat en aquell moment per la senyora Vicenta Fernández. Era l’any 1942. La Maty es va fer un nom que va enlluernar tot Catalunya, excepte Sabadell. Part de la societat sabadellenca, la més puritana, no li perdonava que una cosidora arribés a tenir aquell èxit.

El dia 25 de gener de 1945, la Matilde Montcusí es va casar amb, el també sabadellenc, Agustí Prats i Presseguer, industrial i esportista, conegut popularment com “el bòlids”, per la seva afició a motos i cotxes. El casament, celebrat a La Salut, va ser l’esdeveniment més famós i seguit de l’època. Van contribuir, generosament, a les obres del Santuari. En una entrevista, al cap de molts anys, l’Agustí Prats, manifestava que s’estimaven profundament, però que posada a triar entre el matrimoni o el teatre, la Maty hauria triat el teatre. Mai es va donar el cas, però.

Img.asp

Foto nomenclàtor

Com a artista va prosseguir les seves actuacions i durant anys va ser estrella exclusiva de la Compañía de Revistas de Salvador Bonavia y Jaime Mestres.

Va crear el seu propi espectacle i va triomfar als principals teatres i sales de festes de Barcelona, Madrid, València, Bilbao. També va provar sort a l’estranger, a ciutats com Porto, Lisboa, o, fins i tot, París.

Amb obres com “Que pequeña es Barcelona”, “Maty Mont … al aparato” o “Barcelona se divierte”, va triomfar a tots els escenaris de Barcelona.

També li feia molta il·lusió treballar en les festes majors de Catalunya, que, junt amb els èxits del Molino, la van convertir en llegenda.

La Maty Mont va morir, de leucèmia, al seu domicili de la Creu de Barberà, el 8 de desembre de 1973. Molt jove, tenia 54 anys. Però el món de l’espectacle encara la recorda i la continua estimant.

L’Ajuntament de Sabadell li va retre un merescut homenatge en mig dels actes de la Festa Major de 1989, entre els quals va tenir lloc la inauguració, al barri de Campoamor, de la plaça de Maty Mont, molt a prop del carrer que ja duia el seu nom.

Si continues navegant per aquest lloc web, estaràs consentint l'us de cookies. Siusplau revisa la nostra politica de Cookies i prem "Accepto" si estàs d'acord - >> Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close