Avisos importants

L’ATENEU DEL MÓN VIATJA A PALESTINA

Sis membres de l’Ateneu del Món hem viatjat aquest mes de febrer a Palestina per conèixer de primera mà els projectes que durant dotze anys hem desenvolupat amb l’ONG local HWC, la Health Work Committees.

La Health és una entitat sense ànim de lucre centrada principalment en l’àmbit sanitari, que inicia la seva activitat en 1993 de la mà d’un grup de metges voluntaris. A dia d’avui, hi treballen uns 250 professionals repartits per tot el territori palestí. Va néixer amb la voluntat d’arribar on el Ministeri de Salut no hi arribava i amb un clara vocació social. S’autofinancia en un 60% pels ajuts internacionals, i en un 40%, pel pagament simbòlic que els pacients fan dels serveis mèdics. Un 20% d’aquests és totalment gratuït, adreçat a garantir l’atenció sanitària a aquells que tenen menys recursos.

No podem oblidar que els constants controls i bloquejos als que l’Estat Israelià sotmet la població palestina, així com la construcció d’un mur de 800Km que dificulta les comunicacions ha deteriorat sensiblement la salut física i psicològica dels palestins en els darrers anys.

Per l’Ateneu del Món ha suposat tota una experiència haver tingut l’oportunitat de visitar in situ alguns dels 16 centres d’atenció primària a Cisjordània, com el de Beit Sahour, Ramallah o Hebron, així com conèixer les clíniques mòbils que cada dia s’estableixen en diversos punts del país, on l’accés al centres mèdics és més complicat.

Visitem a Ramallah la seu central de l’HWC i ens entrevistem amb la Direcció, formada en bona part per dones, com ens confirma la seva Presidenta, la Satha Odeh, infermera de professió. Ella mateixa ens explica com el seu compromís va més enllà de l’àmbit mèdic i vol reafirmar-se en el desenvolupament de la societat palestina a través d’iniciatives socials que busquen un canvi de mentalitat: programes de joventut que fomenten la igualtat i un potent programa de dones liderat per a la Hanan Abu en són una bona prova. El programa de dones, un dels eixos principals de la HWC, abasta des de la lluita contra la violència de gènere, l’accés a serveis jurídics per a les víctimes fins a la creació del centre mèdic Dunya, dedicat a la prevenció i detecció precoç del càncer d’úter i mama (aquest darrer primera causa de mort entre les dones palestines) i que en només 5 anys ha quadruplicat el número d’usuàries.

Malgrat les dificultats marcades per un anòmal context polític: manca de subministrament de medicines, problemes amb els Ocupants israelians, qui els deneguen els permisos de circulació a les clíniques mòbils, impedeixen l’entrada d’equips de diagnosi o els graven amb taxes desorbitades, refusen l’atenció mèdica a palestins en hospitals israelians o, quan hi accedeixen, els prohibeixen venir acompanyats per cap familiar, la crisi humanitària a Gaza o l’escàs recolzament per part del Govern de l’Autoritat Palestina, és admirable comprovar com les carències es supleixen amb bones dosis d’invenció i professionalitat, sovint posant en joc la pròpia integritat física del personal de l’entitat.

 

Així doncs, els membres de l’Ateneu del Món tornem de Palestina amb un regust agredolç: decebuts per una banda per la cronificació d’un conflicte amb pocs visos ni voluntat de ser solucionat, però alhora impressionats per la dignitat d’un poble que malgrat el patiment al que està sotmès, lluita per trobar una normalitat en el seu dia a dia: treballar, portar els nens a escola, anar a la universitat, fer esport. Especialment  remarcable el paper de la dona, que dins d’una cultura tradicionalment masclista, ocupa càrrecs de responsabilitat i té un rol decisiu en la transformació de la societat.

Els palestins ens han acollit com la seva família, ens hem sentit com a casa i no podem més que estar agraïts i satisfets per l’esforç de molts per millorar les condicions personals i sanitàries de la població local. Per tant, tornem amb la ferm convicció de renovar el nostre compromís amb la Health Work Committees.

 

Laura Clemente

ATENEU DEL MÓN

UN VIATGE A PALESTINA I TRES ANÈCDOTES

Durant el viatge de l’Ateneu del Món a Palestina el passat febrer, hem estat testimonis d’alguns episodis que donen fe de la complicada situació en què els palestins estan obligats a dur a terme el seu dia a dia.

  • Visitem Jerusalem, una de les ciutats més antigues del món, la joia de la corona de la zona i per tant, un del principals punts de fricció entre palestins i israelians. Símbol universal del gresol de religions i cultures, a Jerusalem hi havien conviscut en pau jueus, cristians i musulmans, fins que el 67 els israelians es fan unilateralment amb el control total de la ciutat.

Ens desviem de la ruta turística de la mà del Mahmoud, un amic palestí que va néixer al casc antic de Jerusalem i que coneix perfectament el laberint de carrerons. Es troba amb el Hassan, un veí de 77 anys que insisteix a convidar-nos a la terrassa de casa seva. Sota l’ombra d’unes parres, ens ofereix suc de taronja i ens explica com els israelians van fer fora de casa seva a ell, la dona i els 14 fills de la família a la ciutat de Rama, al nord del país, perquè en aquella ubicació hi volien construir una fàbrica de llet. Ens mostra amb tristesa la clau que encara conserva de casa seva.

Amb el temps, s’estableixen a Jerusalem, i allà també els assetgen. Per fer obres a casa seva, els israelians li han posat una multa de més de 35.000 €, que va pagant fraccionadament cada mes. El més greu és que els israelians no concedeixen permisos d’obres als palestins, ja que una de les tàctiques d’ocupació és quedar-se amb els habitatges deteriorats que els palestins abandonen quan les condicions de vida esdevenen insostenibles.

  • Visitem Hebron, una ciutat dins del territori palestí de Cisjordània, ocupada i controlada en un 20% pels israelians, ja que uns 850 colons jueus s’han establert al barri antic. Ens sorprèn que tot el centre està militaritzat i en cada cantonada s’hi aposten grups de soldats israelians amb aspecte adolescent (l’edat n’oscil·la entre els 17 i 20 anys). Aleatòriament, van cridant els vianant i els demanen la documentació.

Presenciem com una parella de soldats criden a un jove que, acompanyat de dos amics, no havia comès cap més infracció que la de passar pel carrer. Li fan ensenyar la documentació, deixar a terra tot el que duu a les butxaques, treure’s la jaqueta, el jersei, la samarreta, abaixar-se els pantalons i li fan girar-se d’esquena i recolzar les mans sobre el cotxe militar. Amb els calçotets a mig abaixar, li passen el fusell per sobre del cos i, amb aire d’autosuficiència, l’indiquen que pot marxar. El noi recull la pila de roba del terra i marxa amb la cara desencaixada a reunir-se amb els dos amics, que l’esperen amb neguit a la cantonada. El noi es va vestint mentre camina i tots tres s’allunyen sense dir una sola paraula.

 

  • Visitem el petit poble de Khallet Sakariya, als afores d’Hebron. Amb tot just 600 habitants, estan envoltats per diversos assentaments jueus. Allà volen construir-hi un altre i és per això que els israelians els pressionen amb diferents tàctiques per què abandonin el poble: no els permeten posar la música alta, cridar a l’oració, els nens no poden jugar al carrer, els tallen el subministrament elèctric, l’aigua, etc.

Entrem a la modesta escola, on ja només queden 40 nens repartits en tres aules. Ens saluden educadament mentre veiem com fan classe en silenci amb els abrics posats. Les mestres ens expliquen com l’escola ha anat a menys els darrers anys i quan els preguntem pel fred que hi fa, ens comenten que la coberta de l’escola està malmesa, i que els israelians no els concedeixen el permís per fer-hi obres i aïllar les parets.

Sortim de l’edifici i sentim una cridòria de nens jugant. A menys de 400m, a l’altra banda de la carretera, veiem un modern edifici amb pàrquing privat cercat amb una sofisticada tanca. Ens diuen que és una escola israeliana amb piscina i poliesportiu.

Qualsevol d’aquestes històries poden servir com a denúncia de les la diferència de drets que hi ha entre tots dos pobles i les humiliacions i injustícies que pateixen els palestins a mans de les autoritats israelianes, que en cap cas fomenten la convivència, el respecte i la pau.

Laura Clemente

ATENEU DEL MÓN

 

Si continues navegant per aquest lloc web, estaràs consentint l'us de cookies. Siusplau revisa la nostra politica de Cookies i prem "Accepto" si estàs d'acord - >> Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close