Avisos importants

La revista POBLE

Anys enrere, en una època ja passada, no hi havia ni mòbils ni tauletes i els ordinadors que s’utilitzaven estaven a les beceroles del coneixement informàtic. Per tant, internet, i tot el que implica: facebook, twitter, whatsapp, Instagram, i d’altres xarxes, no eren ni a la nostra imaginació. Però, tot i aquestes mancances, els humans ja ens comunicàvem. Teníem necessitat de comunicar-nos, d’explicar-nos, de identificar-nos, de justificar-nos. D’explicar-nos les penes i les alegries.

Actualment, aquestes xarxes citades han revolucionat el món de la comunicació i de la distribució. Pel que fa a la música anomenada lleugera, llavors, un disc d’or s’aconseguia amb 50 mil còpies venudes. Avui dia, per youtube, per exemple, Set Fire To The Rain, de la cantant anglesa Adele, s’ha vist 475 milions de vegades, o l’arxifamós Despacito de Luis Fonsi, 5.800 milions de vegades. Una barbaritat. Ni punt de comparació amb el passat. Una autèntica revolució.

Pel que fa a la literatura i les notícies escrites, les xifres no són tant espectaculars. Però és veritat que les vendes i les descarregues per internet, són molt superiors a les vendes d’exemplars en paper. Els diaris i revistes impresos van de capa caiguda. Mentre, els diaris digitals, les webs i els blogs, augmenten de forma progressiva. Aquest canvi no hi ha qui l’aturi.

Tornant al passat. Bé, a un passat no molt llunyà, deixant apart el grans mitjans com ràdio, televisió, diaris o revistes especialitzades, es feia necessari un òrgan de comunicació local, popular, senzill, de veïnatge. Obeint a aquesta necessitat van aparèixer arreu multitud de revistes locals i publicacions periòdiques on els, diguem-ne, lletraferits, hi podessin dir la seva.

Aquí a Sant Quirze va néixer, de la mà de la Societat Coral d’Il·lustració Artística, la revista trimestral el meu POBLE, o POBLE. De fet, a la portada es podia llegir Sant Quirze del Vallès, el meu POBLE. Va ser una lloable iniciativa que només va durar tres anys.

Sense grans pretensions, la revista va fer una feina molt agraïda. Aquella publicació permetia publicar articles, biografies, cròniques, poemes, contes, opinions, idees, o simplement, pensaments, als que ho tenien molt difícil de veure els seus escrits impresos en altres mitjans.

La tirada era de 800 exemplars, amb un total de 3200 a l’any. El cost era de 225.000 pessetes, és a dir unes 70 pessetes per exemplar. Com el preu d’un diari dominical d’aleshores. Però la seva distribució era totalment gratuïta. El cost total era sufragat pels anunciants: comerços, empreses i serveis de Sant Quirze i de Sabadell.

La Societat Coral d’Il·lustració Artística, amb el seu lema: Treballem per la Cultura, treballem per Sant Quirze, va fer una gran labor amb l’edició d’aquella revista que, dirigida primer per el recordat i estimat Ezequiel Pastor i més tard per el polifacètic artista local Jordi Calvís, tenia gran seguiment per part de tota la gent de Sant Quirze.

Entre els col·laboradors hi havia en Ricard Simó Bach que exposava biografies de persones recordades i estimades. En Domènec Gil amb els seus doctes escrits sobre la guerra civil o la història de Sant Quirze. En Jordi Calvís que, de bracet de la seva inseparable Castafiore, sorprenia amb els seus contes imaginaris i fantasiosos. En Josep Maria Abella, dels Duendes i de La Plaga, ens tenia al dia de les darreres aparicions discogràfiques. També hi tenien veu Pilar Porcel i els equips pedagògics del Picarol o del Cervatí. A més de molts altres noms com Pere Olivella, Jaume Pastallé, Diana, Marta Caelles, E. Rodas, R. Domènech Palasi, Juana Esther Peralta, Maria Caelles, M. J. Carrera, Esther, Josep Tortosa i Recordà, Antonio Beltran, Dolors Calvet, Mª Montserrat Plans, Esteban Bravo, Benvingut Visús, M. del Carme Nicolau, Mª Montserrat Solé, Cristina Amat, Salut i Núria. L’autor d’aquest article que esteu llegint també hi va tenir una modesta participació. Les portades anaven a càrrec de la Maribel Poveda “Pierola”, d’en Jordi Calvís o de la mateixa Societat Coral.

A hores d’ara, aquella feina, la funció d’aquella, o d’aquelles, revistes ha estat traspassada a les xarxes, especialment facebook. Encara que hi hagi qui es qüestioni la vàlua o la necessitat de les xarxes socials, la veritat és que no paren de créixer. Facebook, twitter, whatsapp o Instagram marquen els temps actuals. Veurem fins on arriben.

 

 

Jaume Barberà Canudas

 

Si continues navegant per aquest lloc web, estaràs consentint l'us de cookies. Siusplau revisa la nostra politica de Cookies i prem "Accepto" si estàs d'acord - >> Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close