Avisos importants

La cacera de bruixes al Vallès.

Quan Benjamin Franklin va inventar el parallamps, l’any 1752, ja s’havia executat a moltes bruixes. Quan Benjamin Franklin va poder demostrar que el llamp no era res més que una gran descàrrega de electricitat estàtica entre les boires i el terra, moltes dones innocents, acusades injustament de ser les culpables dels llamps, les tempestes i les pedregades que assolaven les collites, ja havien estat cremades a la foguera o penjades a la forca.

En uns temps passats en els que la incultura i la ignorància campaven arreu, tant a les autoritats religioses, com a les civils, ja els anava bé la creença popular de que les bruixes, instigades pel diable, eren les culpables de tots els mals que patia la societat cristiana, com: pedregades, inundacions, sequeres, malalties, mortalitat infantil, baralles familiars, epidèmies, plagues, pestes i altres desgràcies. D’aquesta manera no havien de passar comptes a ningú del seu enriquiment, mentre la misèria i la fam s’anaven estenent entre la gent pobra, ja que la culpa era sempre del dimoni, del diable, que se servia de les bruixes per dur a terme les seves malvades accions. A més, el poder eclesiàstic, amb l’ajuda de la Inquisició, podia empresonar i executar les persones, bàsicament dones que, més llestes, s’atrevien a contradir l’injust ordre establert.

Les definicions de bruixa i bruixot coincideixen. Es defineixen així com aquelles o aquells que mitjan un pacte amb el diable aconsegueixen uns poders sobrenaturals per utilitzar-los amb fins malèfics. La mitologia ha fet, però, que els bruixots gaudeixin de certa, i no gens amagada, simpatia, mentre les bruixes, han estat sempre les harpies i les malvades. Els episodis de caça de bruixes només parlen d’execució de dones. És evident que aquella justícia l’administraven els homes.

Veus autoritzades calculen que, entre 1617 i 1622, van ser executades a Catalunya unes quatre-centres dones, acusades de practicar rituals demoníacs i encanteris.

La majoria de dones que van ser condemnades de bruixeria tenien procedència rural i feien una vida normal. Moltes d’elles tenien avançada edat i un gran coneixement de la flora local amb la que preparaven ungüents i medicines naturals, a més d’ajudar en els parts a les veïnes del municipi.

La darrera execució d’una bruixa a Catalunya, va ser a Sant Feliu Saserra, el gener de 1767. La dona que va morir al Serrat de les Forques era la Maria Pujol, també coneguda com la Napa.

La cacera de bruixes al Vallès, va començar a Caldes de Montbuy, l’any 1619. Està escrit que cinc dones de Caldes, i una de Palau-Solità, van ser torturades i penjades.

El maig de 1619 foren jutjades Antònia Puig i Braga, Margarida Pujolràs, Margarida Mimó i Casavellor (Margarida Mimona) i Montserrada Durrius. El 1620 foren detingudes cinc dones més, de les quals Eulàlia Úrsula, de només 18 anys, fou l’única que se’n salvà, alliberada, després de ser condemnada a mort.

Durant l’interrogatori, fet sota turment, van acusar a altres tres dones de Castellar:

Violant Carnera de Les Arenes, Jerònima Muntada i Eulàlia Oliveres i Saulet qui, a la seva vegada, inculparen a tres dones de Sabadell. Eren la Joana Sol, la Guilleuma Roberta i la Romaguera. Les dues primeres eren gavatxes, és a dir, oriündes del Sud de França, que havien emigrat a Catalunya. Se sap del cert que totes dues van ser penjades a la forca el mes de febrer de 1620 i s’ignora que va passar amb la tercera.

Mitjan segle XIX, una marmanyera de plaça, la Manela, dita així per que el nom del seu marit era Manel, va ser titllada de bruixa per una competidora, la Sense, que l’acusava d’haver embruixat la seva filla.

La Manela, que fins llavors tothom considerava una dona honrada, honesta i justa, va començar a patir el rebuig i la marginació dels demés. Farta d’aquella situació, va anar a trobar el jutge de pau. Al davant seu, i traient el ganivet d’esmotxar bròquil que duia sota el davantal, va demanar, exasperada, al jutge que si ell no solucionava aquella situació, ho faria ella a la seva manera.

El jutge de pau, l’apotecari Aguilar, va citar la Sense i la seva filla per preguntar si era cert allò de l’encanteri, davant la resposta afirmativa de mare i filla, els va dir, de forma enèrgica, que la filla seria reclosa a l’hospici i allà la curarien.

Tot plegat es va acabar amb la Sense i la seva filla demanat, de genolls, perdó a la Manela.

Així ho explica Marian Burgués en el seu llibre “Sabadell del meu record”. Com també explica que, llavors, quan una dona era titllada de bruixa, equivalia a fer-li un buit, tant gran, que la impossibilitava de viure. Quan una dona tenia fama de bruixa, era perseguida, insultada, maleïda, pegada i apedregada. Com el cas de la pobre Desterrada, que vivia en un casalot del carrer de la Salut, que es passava hores i hores al bosc, on trobava més humanitat que entre els seus consemblants.

Actualment les úniques bruixes que hi ha són les Bruixes del Nord, que des de 1987 s’apleguen davant dels símbols màgics i festius representats per:

– La fascinació del foc

– La música primitiva dels timbals

– La bellesa intrigant del maquillatge

– L’escombra i el barret de cucurull

Tot el que envolta a les Bruixes del Nord recorda a les llegendes medievals sobre el món de la bruixeria i la màgia. Però, lluny de recrear aquestes fantasies i malgrat l’estètica màgica de les bruixes, la colla es desmarca des de sempre dels continguts esotèrics i el que si vol es projectar una figura històrica, la de la bruixa, desvirtuada pels contes de fades i perseguida per l’Església.

 

Jaume Barberà Canudas

 

Si continues navegant per aquest lloc web, estaràs consentint l'us de cookies. Siusplau revisa la nostra politica de Cookies i prem "Accepto" si estàs d'acord - >> Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close