Avisos importants

Jaume Barberà ;Soterrament de la via del FGC des de Can Feu

Ja comencen les obres. El soterrament de la via del tren dels FGC és un fet. S’ha imposat, com no podia ser d’altra manera, el bon criteri, el sentit comú i la lògica ciutadana. L’àrdua labor i la bona feina feta per l’Associació Plataforma Soterrament FGC Ara s’han vist ben recompensades. Les Institucions han reaccionat. Valia molt la pena. Com valdran la pena els sacrificis que tocarà fer a nivell de desplaçament motoritzat per tota aquella àrea. Ens n’adonarem quan la zona Can Feu-Gràcia quedi urbanitzada segons un criteri de qualitat. Pensant en els vianants. No en els trens, ni en el vehicles motoritzats. Pensant en els veïns. Pensant en tots els ciutadans en general.
Que ho fa que als humans, en general, i als sabadellencs, en particular, ens costa tant d’entendre’ns. Moltes situacions es repeteixen. Aquest mateix problema, o un de molt semblant, ja s’havia viscut ara fa, més o menys, cent anys. Els Ferrocarrils de Catalunya van arribar a Sabadell l’any 1922. Els trens no podien passar de l’estació de Gràcia, anomenada Sabadell Estació. No van arribar a la Rambla fins tres anys després. El problema era que el traçat de la via havia de ser per la superfície, a nivell de carrer. El tren havia de passar pel mig de la via pública. Us imagineu un tren desplaçant-se pel bell mig del carrer d’Horta Novella per anar fins la Rambla. Era un despropòsit colossal. Una autèntica animalada.
L’alcalde hi estava a favor, la companyia també. L’oposició estava en contra. Es va organitzar un sarau de mil dimonis, amb quatre ponents: la Lliga Regionalista, el Circol Republicà Federal, la companyia La Canadenca i els representants de Fomento de Madrid. L’estira i l’arronsa va durar anys. Fins que es va imposar el seny i el bon criteri i, amb projecte de l’enginyer sabadellenc Francesc Izard i Bas, es va foradar el túnel fins l’estació de La Rambla. El tren hi va arribar el setembre de 1925.
Quan es va soterrar la via de la Renfe, el tren va deixar de separar els carrers dedicats a dos arquitectes: Puig i Cadafalch i Domènec i Montaner. A la zona sud de Gràcia, aquests dos carrers ara coincideixen amb la Gran Via. Doncs bé, a la part nord de Gràcia ara ha tocat el torn de dos enginyers: Josep Playà i Fraser Lawton. Aquests carrers coincidiran amb el passeig que s’urbanitzarà una vegada acabat el soterrament. El senyor Josep Playà era l’enginyer director del projecte del ferrocarril i el senyor Fraser Lawton el director general de La Canadenca.
Els FGC actuals són la continuació dels Ferrocarrils de Catalunya, popularment, els Catalans, coneguts també, pels sabadellencs, com el tren elèctric o el tren de Les Planes. Aquesta companyia var ser creada per un ciutadà nord-americà. De fet, podríem dir que va ser com una història d’amor.
Frederick Stark Pearson, nascut a Massachusetts (USA), enginyer i emprenedor, especialitzat en electrificacions, es va enamorar, és un dir, de Barcelona. Des del Tibidabo, veient les nombroses xemeneies de les fàbriques, acompanyat d’Emili Montañés, concessionari del ferrocarril de Sarrià a Les Planes de Vallvidrera, es va il·lusionar en muntar un projecte per electrificar Barcelona i convertir-la en una gran capital. Emili Montañés li va proposar associar-se per comprar el ferrocarril que anava de Barcelona a Sarrià, el primer tren elèctric d’Espanya. A més de comprar-lo, Frederick Stark Pearson, va crear, el setembre de 1911, l’empresa Barcelona Traction, Light and Power Co., anomenada La Canadenca perquè es va signar a Toronto. El projecte era de tal envergadura que va haver de demanar crèdits internacionals degut a que els bancs d’aquí no es van veure en cor de fer-ho.
La Canadenca, en inici, es va proposar electrificar l’àrea metropolitana de Barcelona, però a continuació ho va fer de tot Catalunya. Va construir els pantans de Camarasa, Sant Antoni i Tarradets, per produir l’electricitat necessària. També va fundar l’empresa Ebro Irrigation and Power Co. Ltd, coneguda popularment com Riegos y Fuerzas del Ebro. Va adquirir empreses elèctriques de la competència i també va obtenir els drets dels ferrocarrils a Vallvidrera, Sant Cugat, Sabadell i Terrassa creant la firma Ferrocarrils de Catalunya. El fet que aquest ferrocarril fos d’amplada europea, va ocasionar moltes reticències per part de l’estat espanyol per impedir que arribés a la frontera.
El senyor Frederick Stark Pearson i la seva esposa van morir, l’any 1915, durant la primera guerra mundial, quan un submarí alemany va enfonsar el vaixell RMS Lusitania, en el que viatjaven, davant les costes d’Irlanda. Durant anys, La Floresta era anomenada La Floresta Pearson, per haver estat el poblat dels primers treballadors de la Barcelona Traction, Light and Power Co.
jaumebarbera.wordpress.com

Si continues navegant per aquest lloc web, estaràs consentint l'us de cookies. Siusplau revisa la nostra politica de Cookies i prem "Accepto" si estàs d'acord - >> Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close