Avisos importants

Itinerari poètic de Maria Romaní i Marcel Ayats dins el projecte “Atles Sabadell”

Els artistes sanquirzetencs Maria Romaní i Marcel Ayats han preparat un itinerari al voltant del projecte que presenten a la mostra. Ens conviden a acompanyar-los per fer un itinerari poètic per la ciutat de Sabadell , tot compartint els poemes que Marcel Ayats, Josep-Ramon Bach, David Madueño Sentís, Quilo Martínez i Esteban Martínez Serra han escrit especialment; tots ells tenen d’una manera o altra una relació molt estreta amb la ciutat de Sabadell, ja sigui perquè hi han nascut, viscut o perquè s’han fet seva la ciutat en un moment determinat de la vida.

  • MAPA DE TRESORS POÈTICS de Maria Romaní i Marcel Ayats. Per Bernat Lladó, comissari de la mostra

En un atles no hi esperem trobar cap rastre de subjectivitat. El seu ús acostuma a ser instrumental. Ens serveix per situar o, més ben dit, localitzar les «coses». Sobretot ens permet calcular les distàncies d’un lloc a un altre. Diem d’un atles que els seus mapes són clars, objectius, exactes; que són el resultat d’una mirada freda, distant o geomètrica de la realitat. I tot això és cert. Però també és veritat que quan mirem un mapa, especialment si representa la nostra ciutat o un entorn que ens és familiar, no podem deixar de relacionar-lo amb les nostres experiències i records. Serveix per reactivar la memòria personal. Això és el que fan Maria Romaní i Marcel Ayats. Transformen la mirada instrumental i freda dels mapes en una mirada poètica; canvien les coordenades numèriques, aquelles que ens permeten situar amb precisió absoluta un determinat punt geogràfic, per les coordenades autobiogràfiques de cinc poetes sabadellencs. En aquest sentit, el seu projecte consisteix, justament, a fer d’un únic mapa una pluralitat de mapes subjectius, una pluralitat de veus i mirades sobre la nostra ciutat.

Amb tot, no es limiten a situar cada poema en un lloc de la ciutat, un lloc significatiu per als seus autors. Cada poema és «enterrat» de forma simbòlica en cada un d’aquests indrets. I no de qualsevol manera, sinó a l’interior d’un cofre de ceràmica. Potser per indicar que la poesia també neix de la terra, que és sempre poesia arrelada a un lloc o un altre; que la poesia està feta de coses concretes i materials, que és un parlar local. Al mateix temps, però, ens suggereix que aquest parlar local s’ha de preservar i resguardar en la seva intimitat, i que és en aquesta esfera on la poesia troba un dels seus valors. És quan és parcialment indesxifrable, quan el seu significat no és del tot evident –i això és així perquè amaga un fragment de vida íntima, intransferible–, que la poesia esdevé un tresor. Un Atles Sabadell que no contempli els seus poemes, que no sàpiga de quina manera les paraules ens vinculen a la ciutat, tampoc pot ser conscient de la riquesa que amaga.

  • Sobre  ATLES SABADELL

En els darrers anys hem constatat un creixent interès per les produccions artístiques i culturals que giren al voltant de la cartografia. Sigui en un sentit literal o metafòric, la referència als mapes és ben present en moltes pràctiques i discursos del món de les arts, les lletres i les ciències. En el cas de l’univers artístic, això és encara més evident. Recordem que en les últimes dècades han tingut lloc diverses exposicions que tenien com a eix temàtic la cartografia.

Val a dir, però, que moltes d’aquestes propostes crítiques i artístiques tenen uns referents geogràfics allunyats del nostre context local, com no podia ser d’una altra manera. I és en aquest punt on Atles Sabadell introdueix una nota diferent. Perquè si bé aprofundeix igualment en el debat contemporani sobre l’art i la cartografia, alhora l’insereix en una realitat concreta i particular. Totes les cartografies que conformen Atles Sabadell tenen, doncs, una referència local. Podem dir, per tant, que la mostra té, com a mínim, dues lectures complementàries.

Per una banda, participa en aquesta reflexió global sobre els límits i les possibilitats de les diferents representacions del territori que inaugura l’art del segle XXI.

Per altra banda, Atles Sabadell es llegeix com una topografia local. Els artistes que hi participen coneixen la ciutat. Hi viuen. La seva experiència quotidiana està vinculada a la realitat urbana de Sabadell. Formen part dels debats i les controvèrsies que hi tenen lloc. Ja sigui des del punt de vista professional, cultural o cívic, la seva és una mirada “arrelada”. Però també una mirada que fa ús de la comparació, que és un instrument privilegiat de les ciències històriques i antropològiques. Molts dels participants d’Atles Sabadell també han viscut fora de la ciutat. I és en l’anar i venir d’un lloc que podem comparar el que és incomparable. És amb l’anar i venir que la ciutat pot esdevenir estranya, irreconeixible. Sense distància no es pot representar críticament un lloc.

En aquest sentit, el projecte també s’inscriu en el si de tot un moviment artístic que, especialment a partir dels anys noranta del segle passat, ha trobat en la crítica a l’urbanisme o al “fet urbà” la seva raó de ser. Així doncs, Atles Sabadell reuneix dos camps discursius auxiliars. En primer lloc, com hem avançat, el llenguatge cartogràfic com a dispositiu privilegiat per repensar la ciutat i el territori; un llenguatge, val a dir, que l’art enriqueix o amplia amb l’objectiu de posar de relleu les seves contradiccions o limitacions. En segon lloc, la mostra és un espai de crítica urbana. De quina manera la cartografia artística ens pot ajudar a comprendre i percebre la ciutat? És possible, per mitjà del llenguatge cartogràfic, fer emergir nous processos urbans? Quina cartografia podem utilitzar per representar la nostra experiència de la ciutat, una experiència que és sempre multisensorial i no només visual? Pot ser la cartografia un dispositiu que ens ajudi a entendre els mecanismes del poder econòmic i polític de la ciutat? El llenguatge cartogràfic pot ampliar la nostra imaginació urbana i construir escenaris alternatius per a la vida pública? Fins fa ben poc, la cartografia estava de part del poder i d’una representació “objectiva” del món; però què passa quan s’introdueix en el domini de l’expressió subjectiva, la creativitat plàstica i la imaginació poètica? Quines veus, quines mirades o quins fragments de ciutat poden desvelar-se quan el llenguatge cartogràfic no té la funció de reproduir l’ordre establert, la realitat donada per descomptat? És possible fer de la ciutat de Sabadell un atles que reuneixi alguns del mapes que indiquin el lloc on s’han inspirat altres poetes, per exemple; o mapes a on hi apareguin “visions i miracles” per als creients, “malalties i accidents” per als metges o “diners i joies” per als lladres?

Amb Atles Sabadell, doncs, s’ha volgut donar resposta a algunes d’aquestes preguntes, però també formular-ne de noves. Ampliar el coneixement i l’imaginari geogràfic de la ciutat. Identificar nous fenòmens o processos urbans o territorials. Aportar idees o propostes que permetin ampliar o aprofundir en les controvèrsies urbanes. Mostrar maneres alternatives de pensar, representar o intervenir sobre l’espai públic. En resum, destacar el paper de la cartografia com a pràctica artística vinculada al coneixement crític de la ciutat. D’aquí que s’hagi concebut l’Atles com un atles “obert”, és a dir, un atles per ser llegit en públic i en veu alta. Per això el propòsit era fer participar el màxim nombre de persones; reunir una multiplicitat de discursos, sabers, disciplines i gèneres al voltant de la ciutat de Sabadell.

11 de novembre, a partir de les 11 al Museu d’Art de Sabadell

Carrer del Doctor Puig, 16 08201 Sabadell

Si continues navegant per aquest lloc web, estaràs consentint l'us de cookies. Siusplau revisa la nostra politica de Cookies i prem "Accepto" si estàs d'acord - >> Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close