Avisos importants

¿FELICITAT? NO, BENESTAR

No sé si et passa el mateix, últimament no paro de llegir articles, tweets, memes, … tots ens recomanen, millor dit, ens obliguen a ser feliços en la nostra feina, i la veritat és que començo a sentir-me aclaparat per aquesta necessitat de ser feliç sigui com sigui. Treball perquè m’agrada estar actiu i perquè necessito els diners que em permet viure en aquesta societat que ens han muntat sense demanar-nos opinió ni permís, no per ser feliç.

La felicitat, almenys per a mi, és una sensació momentània, és un punt d’inspiració que t’envolta i que té una cosa màgica, no és un estat de llarga durada, qualsevol situació repetitiva acaba per convertir-se en habitual i deixa de tenir l’encant que li vam donar les primeres vegades, recorda les dues o tres primeres nòmines que cobraste i pensa en l’última, oi que ja s’ha convertit en normal? Ja ha perdut la màgia que tenia al principi.

L’important per a mi és el benestar, transcric la definició del diccionari: “Estat de la persona les condicions físiques i mentals li proporcionen un sentiment de satisfacció ytranquilidad”. Per poder treballar en condicions i ser un bon professional necessito estar tranquil, i per tranquil entenc tenir les necessitats bàsica ben cobertes, aquí va la famosa piràmide de Maslow, quan els dos primers nivells fisiològic i seguretat estan coberts i si m’apures també el tercer , social, puc dedicar-me a ser un bon professional, un bon company, o un bon (posa el que vulguis). Ves a dir-li a un pare angoixat per mantenir la seva família que ha de ser feliç a la feina … donarà les gràcies per poder treballar, però no esperis molt més, els seus problemes són uns altres.

Em permeto recomanar que seguiu el blog de Francesc González Navarro, professor del màster de direcció de RRHH en E.A.E. (Http://www.francescgonzalez.com) per entendre millor com haurien de dissenyar els sistemes de compensació i retribució, aconseguir que les persones se sentin satisfetes amb la seva activitat i no sigui necessari escriure tants articles apel·lant a la felicitat. A vegades tinc la sensació que s’escriu tocant molt poc de peus a terra i, tot i que plens de bona voluntat, ens empenyen a alguna cosa antinatural.

Armand Corzo

Project Leader

Si continues navegant per aquest lloc web, estaràs consentint l'us de cookies. Siusplau revisa la nostra politica de Cookies i prem "Accepto" si estàs d'acord - >> Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close