Avisos importants

Els Muixins, l’orquestra sabadellenca que va morir a Sant Quirze.

Segons el testimoni de Marian Burguès, la segona meitat del segle XIX, Sabadell es dividia entre els partidaris dels Muixins i els partidaris dels Fatxendes. Aquestes dues orquestres sabadellenques eren molt populars i, ben conegudes, arreu de Catalunya.

Hi ha una simpàtica anècdota, inclosa en el llibre de Jaume Nonell i Lluís Subirana, “Els Fatxendes, una gran orquestra de Sabadell”, segons la qual, el bisbe, doctor Josep Morgades, després d’escoltar els Muixins, va dir: “A Catalunya és més conegut Sabadell per les seves orquestres, que pels panyos de les seves fàbriques”. La cita correspon a Joan Montllor i Pujal.

Ja en el segle XX, mentre els Muixins no van sortir de casa nostra, els Fatxendes van tocar arreu de l’estat espanyol i, fins i tot, van travessar l’Atlàntic.

Aquella llegendària rivalitat entre les dues orquestres, va durar fins l’any 1954, quan, un dissortat accident de carretera, amb el resultat de tres morts, va forçar la desaparició dels Muixins.

Per les dades que es coneixen, els Muixins va ser la primera orquestra de Sabadell. Fundada pel terrisser Pere Muxí, del carrer de La Salut, l’any 1793, i que va tenir seguiment i continuïtat per part dels seus fills Pere i Baptista Muxí Marcet. La cobla va prendre el nom de la família fundadora.

Aleshores, aquells grups musicals rebien el nom de cobles, però que no s’han de confondre amb les posteriors cobles destinades, només, a les sardanes. La primera de les quals, a Sabadell, va ser la dels Fatxendes.

La matinada del dia 1 de juliol de 1954, en tornant de la Festa Major de Rubí, l’autocar que duia els membres dels Muixins, es va estimbar prop de Sant Quirze. En un revolt molt tancat. Un accident, aparatós i molt greu, en el que hi varen trobar la mort els musics Josep Monné, Antoni Mata i Pere Figueras. També hi va haver vuit ferits. Durant molts anys, aquell punt de la carretera C-1413a va ser conegut com el revolt de la mort.

El nom de Fatxendes no provenia de cap cognom, sinó d’una actitud. La d’un dels seus fundadors, en Fidel Bosch, que ja era conegut amb aquest malnom en edat escolar i es va veure reforçat després de vestir-se amb una capa amb la que feia, això, el fatxenda.

Fidel Bosch es va casar, en segones núpcies, amb la María Mimó, filla de Pau Mimó, que l’any 1814 havia fundat la cobla Els Mimonets, la segona cobla creada a Sabadell. A la mort del fundador, en Fidel Bosch, que ja formava part de la banda, va estar encarregat de dur-ne la direcció i aviat van ser coneguts com Els Fatxendes. Era l’any 1840.

L’any 1912 començava una altra època pels Fatxendes. En Joan Bosch, nét de Fidel Bosch, va passar a l’Antoni Tarragó totes les partitures i el dret d’utilitzar el nom. A partir de llavors, Els Fatxendes, quedaven lligats a la família Tarragó.

Durant la República, l’any 1933, van bufar mals aires per l’orquestra. En Ramon Tarragó, un dels fills de l’Antoni, havia registrat el nom Fatxendes, donant pas a un procés de canvis en el qual van sorgir tota mena de desavinences, principalment per raons econòmiques. Els ànims es van encendre de tal manera que es va provocar una escissió i van aparèixer dues orquestres: Els Fatxendes i Fatxendes Orchestra, dirigida per Josep M. Tarridas, autor del famós pasdoble Islas Canarias.

El litigi que s’havia creat, va ser guanyat, desprès de la Guerra, per els Tarragó, que van refer l’orquestra amb musics de l’anterior etapa i de nous. Van llogar el local de l’Americana, al davant de Correus, batejant-lo amb el nom de Cactus Club. Van guanyar un concurs de jazz-hot celebrat, l’any 1942, al Roxy de Barcelona. Aleshores formaven part dels Fatxendes: Pio Torrecillas, Josep Juvert, Joan Oller, Enric Tarragó, Adolf Carbonell, Ramon Codina, Ramon Tarragó, Antoni Tarragó, Josep Ballada, Pere Torres i Nemesi Martínez. Van actuar a Saragossa, a Madrid, a altres províncies i a Portugal. Van haver d’adoptar el nom de Rio Club perquè “Fachendas” no agradava als empresaris. L’ant 1950 van aconseguir un contracte per anar a Cuba amb el nom de Casino de Sevilla. Van anar a Mèxic, a Veneçuela i a tota Sud-Amèrica. Van fixar la residència a Sao Paulo.

Pere Torres Tarragó, nét de l’Antoni, va tornar a Sabadell l’any 1952 i va refundar els Fatxendes que van actuar, per darrera vegada, l’any 1973, a Mollet.

Els demés músics sabadellencs, o van trobar la mort a América, o també van anar tornant, però a l’altra banda de l’Atlàntic, l’orquestra Casino de Sevilla, encara fa soroll.

 

Jaume Barberà Canudas

 

Si continues navegant per aquest lloc web, estaràs consentint l'us de cookies. Siusplau revisa la nostra politica de Cookies i prem "Accepto" si estàs d'acord - >> Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close