Avisos importants

El tren elèctric

El tren elèctric va arribar a Sant Quirze l’any 1921. Des llavors, la connexió per ferrocarril amb Sabadell i Barcelona ha estat vital per el poble. A més de tren, Sant Quirze, té bona connexió per autopista i per carretera. Travessat per la C-58 i la C-1413a, s’ha convertit en un punt estratègic. Però aquesta condició, aparentment avantatjosa, també presenta dificultats serioses, perquè, si hi afegim el trànsit relacionat amb les urbanitzacions, els polígons industrials i la zona comercial, el nucli de Sant Quirze queda transformat en un pol de comunicacions, tant concorregut, que hi ha hores del dia en que la circulació es fa ben difícil, gairebé impossible. És necessària una bona solució que eviti l’excés de trànsit pel centre. La variant de la C-1413a, és possible, és viable i és necessària. No es gaire complicat d’aconseguir-ne un bon traçat i resoldria una bona part del problema.

Tornant al tren, el viatge fins els centres neuràlgics de Sabadell i de Barcelona, en un temps, diguem-ne acceptable, és tot un luxe. Sense embussos, ni cues, ni caravanes, ni problemes d’aparcament, es pot viatjar còmodament des de Sant Quirze fins el centre de Barcelona amb tota facilitat.

Però la qüestió és que, si s’hagués completat el desig i el projecte del seu creador, s’hauria pogut viatjar fins el mateix centre d’Europa, fins París, per exemple. Un submarí de guerra alemany ho va impedir.

L’enginyer i emprenedor, especialitzat en electrificacions, Frederick Stark Pearson, nascut a Massachusetts (USA), es va proposar electrificar Barcelona i la seva àrea metropolitana. Era quelcom més que una aventura mercantil o especulativa; es deia que, gairebé, s’havia enamorat d’aquella idea. Des del Tibidabo, en veient les nombroses xemeneies de les fàbriques, acompanyat de l’enginyer Emili Montañés, que havia estat directiu dels tramvies de Barcelona, es va il·lusionar en muntar un projecte per electrificar Barcelona i convertir-la en una gran capital. Emili Montañés li va proposar associar-se per comprar el ferrocarril que anava de Barcelona a Sarrià, el primer tren elèctric d’Espanya.

A més de comprar-lo, Frederick Stark Pearson, va crear, el setembre de 1911, l’empresa Barcelona Traction, Light and Power Co., anomenada La Canadenca perquè es va signar a Toronto. El projecte era de tal envergadura que va haver de recórrer a crèdits internacionals degut a que els bancs d’aquí no es van veure en cor de fer-ho.
Va adquirir empreses elèctriques de la competència i també va obtenir els drets dels ferrocarrils de Barcelona a Vallvidrera, Sant Cugat, Sabadell i Terrassa creant la firma Ferrocarrils de Catalunya. El fet que aquest ferrocarril fos d’amplada europea, va despertar moltes reticències a l’estat espanyol que va posar tantes traves com va poder per impedir el seu desenvolupament. La idea del senyor Pearson era la de fer arribar la línia fins la frontera i allà unir-la als trens europeus, per tal de connectar Barcelona amb el centre d’Europa per ferrocarril. No hi va ser a temps.
El senyor Frederick Stark Pearson i la seva esposa van morir, el maig de 1915, durant la primera guerra mundial, quan el submarí alemany U-20 va enfonsar, davant les costes d’Irlanda, el vaixell RMS Lusitania, en el que viatjaven. Es dirigien a Londres a formalitzar un gran finançament per la companyia.

La Barcelona Traction, Light and Power Co., La Canadenca, que va arribar a ser la companyia elèctrica més important de Catalunya, va haver de superar importants entrebancs; un dels més greus va ser la vaga de l’any 1919. Possiblement, la personalitat del senyor Pearson hauria pogut influir positivament en aquella ocasió. És veritat, però, que la vaga va finalitzar amb l’adopció de la jornada de vuit hores.

Juan March Ordinas, el darrer pirata del Mediterrani, des del llit mortuori, va confessar que acabava de fer el millor negoci de la seva vida. Juan March, el financer del cop d’estat de juliol de 1936, i de gran part de la guerra, es va cobrar  la seva aportació al «levantamiento», aconseguint –junt amb l’inestimable ajut del dictador- un negoci molt més que espectacular. March va subornar un jutge prevaricador, que va ordenar la fallida de Barcelona Traction. Era l’any 1948. Tres anys més tard, Franco va obsequiar March, donant-li la companyia per un preu irrisori, després d’una subhasta amanyada. Franco va regalar La Canadenca a March per deu milions de pessetes, quan el seu valor superava, de llarg, els vuit mil milions. Després de recursos i recursos la justícia va dictaminar a favor de March quan ja era a l’altre barri. El fet que molts dels accionistes fossin belgues, va ocasionar que, ja des llavors, la justícia belga es miri amb desconfiança la justícia espanyola.

Tornant, altra vagada al tren, durant anys, La Floresta era anomenada La Floresta Pearson, per haver estat el poblat dels primers treballadors de la Barcelona Traction, Light and Power Co.

 

Foto FFCC. MVF

 

Jaume Barberà Canudas

Si continues navegant per aquest lloc web, estaràs consentint l'us de cookies. Siusplau revisa la nostra politica de Cookies i prem "Accepto" si estàs d'acord - >> Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close