Avisos importants

Deu anys de la mort de l’Antoni Farrés

A les vuit en punt del matí, del diumenge dia 16 de desembre de 2018, des les ones de Catalunya Ràdio, el sabadellenc Roger Escapa i Farrés, donava el tret de sortida de la Marató de TV3. Ho feia amb un sentit record de la mort del seu oncle. Deia el Roger, en la seva presentació plena d’enyor i admiració: «Va morir el 13 de febrer de 2009, a casa, a Sabadell, jo tenia vint-i-un anys, ell seixanta-quatre. Massa aviat, massa d’hora, massa coses, encara, per fer i tantes per recordar…»

En tota la presentació, de dos minuts de durada, no en va esmentar el nom, però els oients sabien que es tractava de l’Antoni Farrés i Sabater, aquell advocat laboralista i membre del PSUC, que va ser alcalde de Sabadell durant vint anys, entre 1979 i 1999.

L’Antoni Farrés i Sabater va néixer a Sabadell, el 4 d’abril de 1945, en una família catòlica practicant. Era el gran de vuit germans. Malgrat ser, com alcalde, tot un referent a Catalunya, considerava la seva feina com la de l’encarregat. Des d’aquest paper, va dignificar i va donar la categoria de ciutat als barris de Sabadell que no havien estat gens afavorits en èpoques anteriors.

Igual que els vells encarregats, l’Antoni ho anotava tot. La seva llibreta blava servia per anotar-hi fets tant dispars com: sotracs al mig del vial o els problemes amb l’abocador de Coll Cardús.

Casat amb la Remei Bona, van ser pares de la Carla, que els va fer avis. Molts anys després de divorciar-se, el Toni va refer la seva vida de parella amb la Teresa Salas. Es van conèixer una nit de reis i al cap d’uns dies van iniciar la vida en comú. La Teresa explicava, amb irònica tendresa, que el Toni va ser un regal que li van dur els reis.

Distanciat del seu pare per diferències amb la fe cristiana, sempre li va tenir gran respecte i admiració. Tant era així que el Toni es va dedicar a la política quan va saber del cert que no seria adversari del seu progenitor. El senyor Jesús Farrés i Bernaldo, industrial tèxtil sabadellenc vinculat, també, a la banca i a entitats de caire social, era simpatitzant d’Unió Democràtica de Catalunya. L’Antoni va tenir el pressentiment que el seu pare es podria presentar per aquell partit catalanista. Només quan va tenir la certesa de que no seria així, va acceptar d’encapçalar la llista municipal del PSUC.

De jove, l’Antoni Farrés, afeccionat als fòssils, al basquet i lector empedreït, va descobrir, junt amb el seu amic d’infància Josep Maria Plans, les mancances d’una part important de la societat civil d’aleshores. Quan anaven a Can Puiggener a fer catecisme, els dos amics, van entendre que no era la paraula de Déu el que mancava a la gent d’aquells suburbis.

Tenint la oportunitat d’anar a estudiar a una universitat de referència com la de Deusto, va preferir estudiar la carrera de Dret a Barcelona. Es va llicenciar i va obrir, a inicis dels setanta, el primer bufet laboralista a Sabadell.

Elegit alcalde en les primeres eleccions locals de l’abril de 1979, va guanyar, per majoria absoluta, quatre eleccions més. Honest en extrem, de caire catalanista, humanista i antifranquista, pensant en la seva ciutat, i fent gala d’un positiu pragmatisme, aconseguia arribar a acords amb polítics situats a les seves antípodes com per exemple Jordi Pujol o Rodolfo Martín Villa.

Conscient que el seu paper, rígid i rigorós, havia provocat cert allunyament amb familiars i amics, un dels paràgrafs del seu comiat era: «He de demanar disculpes també a la meva família i als meus amics, per l’allunyament, per les absències, per les pressions o limitacions que heu hagut de suportar i perquè, a la pràctica, heu estat uns ciutadans amb menys drets que els altres».

L’Antoni Farrés i Sabater va morir el dia 13 de febrer de 2009. Va ser la primera i única vegada que el Roger Escapa va veure plorar la Núria Sabater i Casañas, la seva àvia. Aquell dia també van deixar anar alguna llàgrima en Joaquim Nadal i l’Antoni Bassas, grans amics del Toni.

Igual que les grans personalitats, malgrat haver passat deu anys de la seva mort i, amb els canvis que s’estan desenvolupant, és massa aviat per fer un judici rigorós de la figura de l’Antoni Farrés. Temps hi haurà per poder valorar amb rigor i jutjar amb equitat la labor duta a terme a Sabadell per aquell advocat comunista que va donar dos grans disgustos a la dreta local: el primer, quan va arribar a l’Alcaldia i el segon… quan la va deixar.

 

 

Jaume Barberà Canudas

 

Si continues navegant per aquest lloc web, estaràs consentint l'us de cookies. Siusplau revisa la nostra politica de Cookies i prem "Accepto" si estàs d'acord - >> Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close