Avisos importants

Cristina Merino presenta “Saudade, el jardín de las rosas azules”

Cristina Merino presenta “Saudade, el jardín de les rosas azules”a través d’un recital músic-poètic

El 10 de gener de 2019 a les 21:30 hores acollirem en Obert Espai Cultural 01:00 recital músic-poètic que servirà de presentació al poemari “Saudade, el Jardín de les Rosas Azules”de Cristina Merino.
Cristina Merino
Cristina Merino, nascuda a Terrassa (Barcelona), ha encaminat la seva vida cap a l’estudi de les Arts i la pràctica de la Poesia, passions ambdues que conviuen i es complementen és els seus
versos. Graduada en Història de l’Art, Crítica de l’Art i Conservació del Patrimoni Artístic per la Universitat Autònoma de Barcelona, ​​a més de Taxadora d’Art i Antiguitats per la Universitat d’Alcalá, continua de manera incansable formant-se i creixent com a professional tant en el món literari com en el del mercat de l’art i les indústries culturals.
Inicia la seva marxa literària a través del seu bloc Distorsions en el Cel en el qual publicarà de forma periòdica els seus poemes des de 2013, llançant un poemari homònim el 2015 de la
mà de l’editorial Cercle Vermell. A més, associat a aquest projecte editorial trobem la gira músic-poètica que realitza per la geografia espanyola juntament amb el músic Joel Reis.

Per Merino, la música és essencial en molts sentits, la fa servir tant en el procés creatiu com a l’hora de recitar els seus poemes, donant lloc a aquest format tan interessant que
combina música en directe amb els seus versos. En aquesta línia de treball i expressió trobem també la col·laboració de l’artista, entre 2016 i 2018, en tres vídeos de DW & DEMONS Creatives. En ells a més de música s’afegeixen moviments de ball urbà krump, donant com a resultat una sèrie de vídeos socialment compromesos des de la perspectiva de gènere.

Saudade, el Jardí de les Roses Blaves
Saudade és una paraula portuguesa per a la qual no hi ha una traducció directa en nostre idioma. Es tracta d’una paraula complexa que expressa el sentiment de nostàlgia cap a el estimat i la malenconia que això produeix, sabent que allò que estimem no tornarà a nosaltres ni a ser el mateix. La idea d’aquesta impossibilitat es reforça amb l’ús en el títol del poemari de la imatge de les roses blaves, que simbolitzen precisament l’impossible. cada poema és una rosa blava que en el seu conjunt formen un jardí que ens portarà a través d’una història d’amor romàntic i la seva superació.

Si continues navegant per aquest lloc web, estaràs consentint l'us de cookies. Siusplau revisa la nostra politica de Cookies i prem "Accepto" si estàs d'acord - >> Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close