Avisos importants

27 de gener de 1939

El matí del divendres 27 de gener de 1939 l’exèrcit que guanyava la guerra entrava a Sabadell.

Unes hores més tard, després de migdia, el gruix de les tropes franquistes, format per cossos de l’exèrcit del Nord i forces italianes, alemanyes i marroquines, entrava en bloc i ocupava Sabadell. Hi ha imatges testimonials d’aquest fet gràcies a un valuós i extraordinari document, en forma de pel·lícula, de l’Arxiu Històric de Sabadell, que es pot trobar a YouTube, en el que es pot veure una inacabable marxa de soldats, animals de tir i vehicles, travessant Sabadell en el seu camí cap a Santa Perpètua i Mollet. La presa d’imatges es va fer a la Plaça del Mercat i el carrer de Calderón.

Les tropes italianes havien fet nit pels voltants de Sant Quirze del Vallès, tot esperant l’endemà, per, junt amb altres forces procedents de Terrassa, de Castellar del Vallès i de Barberà, rodejar i ocupar la ciutat.

En el Parte Oficial de Guerra del dia 26 de gener, datat a Salamanca i signat pel general Martín Moreno, es podia llegir: «En la zona de Tarrasa se ha rebasado la carretera de Castellar a Sabadell, se ha ocupado San Quirico de Tarrasa y se ha llegado hasta Santa María de Barberá… en las inmediaciones de Barcelona son los Cuerpos de Ejército de tropas voluntarias y de Navarra, las que en brillante combate envuelven y arrollan las defensas rojas del Norte de Barcelona»

Aquella nit ja s’havien retirat de Sabadell els soldats de l’exèrcit republicà. Les escasses forces de què disposava el V Cos d’Enrique Líster, havien sortit en direcció a Santa Perpètua, Mollet, Polinyà, Sentmenat o Granollers. Poc abans d’abandonar la ciutat, algunes fàbriques, com Ca la Patoia, prop de l’estació del Nord; Manuel Gorina, pels voltants de la Plaça Taulí i una fabriqueta al costat de la Cobertera, tocant al carrer Covadonga, van començar a cremar.

El dia 25 de gener totes les unitats franquistes havien rebut la Instrucción General Nº 55 emesa pel cap de l’Exèrcit del Nord, general Fidel Dávila, en què es feia ressò de les «Previsiones sobre la ocupación de Barcelona» i que havia rebut del Cuartel General del Generalísimo.

Les forces italianes van ser repartides en columnes: Flechas Negras, en direcció a Granollers; Littorio, cap a Girona; Flechas Azules, per la costa cap a Blanes i Flechas Verdes, que va quedar en reserva. Aleshores, entre l’exèrcit franquista i les forces republicanes, més que lluita hi havia una persecució.

El diumenge, dia 29 de gener, al capdamunt de la Rambla es va oficiar una solemne missa de celebració de la fi de la guerra i de l’alliberament de la ciutat per part de l’exèrcit franquista. Va anar a càrrec de Mossèn Ernest Mateu, vicari de la parròquia de Sant Fèlix, que havia entrat amb les tropes franquistes com a capellà castrense. Les imatges d’aquella missa també estan incloses dins el vídeo de l’AHS mencionat abans.

La resta de l’exèrcit franquista va reprendre la marxa en direcció a Santa Perpètua, Mollet i Granollers. Aquelles jornades que van ser a Sabadell, malgrat ser el gener, els soldats moros volien fer l’agost. En una ciutat que hi mancava de tot, posaven a la venda llaunes de conserves, cafè, xocolata o tabac, però només acceptaven moneda anterior a la guerra o, preferentment, plata, monedes de plata. Buscaven la plata amb cobdícia.

A Sabadell, aquell dia, el 27 de gener de 1939, acabaven trenta mesos de guerra, però començaven trenta-vuit anys de dictadura i s’iniciava, dissortadament, un llarg, angost i fosc túnel per la llengua i la cultura catalanes.

A partir d’aquell dia, es van registrar i saquejar domicilis de notables republicans. Es van ocupar i confiscar edificis representatius i seus d’entitats republicanes i sindicals. Es va iniciar una depuració, dura i exhaustiva, de tots aquells funcionaris municipals que no combregaven amb el franquisme ni el falangisme. Ja fos amb denuncies formals, demostrables o falses, es va iniciar una ferotge persecució de tots aquells que havien format part de «l’altre bàndol», haguessin, o no, fugit a l’exili.

Es van castellanitzar els noms de totes les places i carrers i es van canviar els que recordaven fets o personalitats republicanes. Malgrat que l’alcalde Esteve Relat va manifestar que pel nomenclàtor «deberían adoptarse nombres que más que recordar vidas o hechos anecdóticos, simbolizaran virtudes de los hombres», la veritat és que es va esborrar tot record del passat republicà i es va substituir per referents franquistes i falangistes. Es va prohibir el català a tots els estaments oficials. Es varen prohibir totes les tradicions catalanes. En definitiva, es va iniciar el que es podria entendre com l’intent d’un inconscient genocidi cultural.

Pel que fa al nombre de vides perdudes, els historiadors locals Xavier Domènech i Martí Marín, xifren en 882 les víctimes mortals a la ciutat de Sabadell: 724 al front; 85 assassinats a la rereguarda republicana; 30 confirmats pel franquistes; 40 als camps nazis i 3 en un bombardeig a Barcelona. Segurament, una xifra massa elevada per una població de quaranta-vuit mil habitants. En general, a Sabadell, no hi va haver ni casa, ni família que no fos afectada per alguna d’aquestes víctimes. Tot plegat, trist, molt trist i injust, molt injust. Una veritable tragèdia.

En veu de Pere Quart, un dels intel·lectuals sabadellencs que va haver d’agafar el camí de l’exili: «una esperança desfeta, una recança infinita».

 

Jaume Barberà Canudas

Si continues navegant per aquest lloc web, estaràs consentint l'us de cookies. Siusplau revisa la nostra politica de Cookies i prem "Accepto" si estàs d'acord - >> Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close