15M: una mirada al futur
Esther Vivas
Intempestiu i inesperat. Així va ser l'emergència d'aquest moviment de la indignació col · lectiva a l'Estat espanyol. Si l'14M ens haguessin dit que l'endemà milers de persones sortirien al carrer i que en les setmanes successives s'ocuparien places, s'organitzarien assemblees, es desafiaria al poder amb actes de desobediència civil massius romanent en les places ... no ho haguéssim imaginat. Però així va ser. La gent, dos anys i mig després de l'esclat de la "gran crisi", va dir "Ja n'hi ha prou".
I a la perifèria d'Europa, i emulant les revoltes populars en el món àrab, a la calor de la Kasba i de Tahrir, la gent va recuperar, reocupó, l'espai públic. La Primavera Àrab ens va tornar la confiança en el "nosaltres" i en la capacitat col · lectiva per canviar l'actual ordre de coses. I mirant, també, a Islàndia ia Grècia, el 15M va trencar amb l'escepticisme, la resignació i l'apatia imperant. Però un any després de la seva eclosió, ソ què queda de tot això? Què s'ha aconseguit? Quins reptes i perspectives s'enfronta?
El moviment de la indignació col · lectiva ha calat fort. Més enllà de les milers de persones que van ocupar les places, van participar en assemblees, es van manifestar al carrer ..., moltes altres, des de casa, es van sentir "representades" per aquesta marea indignada. I és que amb un 23% d'atur, 175 desnonaments diaris i un de cada cinc llars vivint per sota del llindar de la pobresa com no indignar-se, rebel · lar i desobeir.
El 15M ha estat capaç de transcendir el nucli activista de la protesta, sumar a una nova generació militant i fer aixecar a molts altres dels seus còmodes sofàs. Són aquests, joves, ecologistes, dones, àvies ..., els que han configurat el "poble" de Sol, Catalunya. Un any després del 15M veiem com el poder econòmic i polític ha quedat socialment sentenciat com a responsable de l'actual crisi, posant de manifest els vincles estrets i la connivència entre tots dos. S'ha desemmascarat una democràcia de baixa intensitat, i el seu segrest per part del poder financer, on els qui governen no estan al servei del 99% sinó l'1%. S'ha aconseguit modificar l'imaginari col · lectiu i el paisatge de fons. La crisi ha significat un terratrèmol social, polític i econòmic, però l'emergència del 15M ho ha estat, també, en sentit invers, generant un procés de repolitització de la societat.
